Fecundació: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Els errors Etiquetes: escolar editor visual |
m Revertides les edicions de 85.192.80.153. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. |
||
Línia 3:
== Modalitats de fecundació ==
*Segons les similituds i diferències entre els gàmetes:
:* '''Fecundació isogàmica o isogàmia''': Unió de dos gàmetes que són idèntics en grandària i estructura; freqüent només en alguns grups, com els [[protozoa]].
:* '''Fecundació anisogàmica o anisogàmia''': Unió de dues gàmetes diferents tant en grandària com en estructura, un masculí i altre femení. El més freqüent en la major part dels grups vius.
:* '''Fecundació ovogàmica o ovogàmia''': gàmetes molt diferents: el femení és gran i immòbil i aporta totes les reserves nutritives al zigot, mentre que el masculí és petit i mòbil.
*Segons els individus participants:
:* '''Fecundació creuada''': fecundació en què cada [[gàmeta]] procedeix d'un individu diferent. En algun cas rar, dos individus es fecunden mútuament, com passa en els cargols terrestres (com per exemple ''Pulmonata'').
:* '''Autofecundació''': quan els dos gàmetes procedeixen del mateix individu. A les plantes [[Magnoliophyta|angiospermes]], les flors solen ser [[hermafrodita|hermafrodites]] i és freqüent la autofecundació, gairebé sempre combinada amb la fecundació creuada. En algunes espècies coexisteixen amb les normals certes flors especials que no s'obren, i es produeix la fecundació dins la [[poncella]] ([[cleistogàmia]]).
:* '''Fecundació interna''': els espermatozoides passen al cos de la femella injectats per òrgans copuladors en el curs d'un acoblament, o bé són presos per la femella en forma d'un [[espermatòfor]] alliberat prèviament pel mascle.
:* '''Fecundació externa''': pròpia dels animals aquàtics, implica que òvuls sense fecundar i espermatozoides siguin abocaments a l'aigua, on realitzen la seva trobada.
== Fecundació en plantes ==
=== Plantes amb flor ===
Després de produir-se la [[pol·linització]], el gra de pol·len germina dins d'un fluid dolç (que sobretot conté [[sacarosa]]) secretat per l'[[estigma]] madur de la [[flor]] receptora. En cada [[gra de pol·len]], creix un [[tub pol·línic]] que intenta viatjar cap a l'[[ovari]] obrint una ruta a través de l'[[estil (botànica)|estil]]. El teixit vegetatiu (o tub) i els nuclis generatius del gra de pol·len passen dins el seu respectiu tub pol·línic. Aquest tub pol·línic finalment penetra en l'[[òvul]] per un porus petit anomenat [[micròpil]].
El tub pol·línic no arriba directament a l'ovari en línia recta. Viatja prop de la superfície de l'estil i s'arrissa cap a la part inferior de l'ovari, de manera que el tub pol·línic "implosiona" dins del sac embrionari.
Un cop fecundat, l'ovari comença a créixer i es convertirà en el [[fruit]].<ref>{{ref-llibre | cognom = Johnstone | nom = Adam | títol = Biology: facts & practice for A level | editorial = Oxford University Press | data = | lloc = | isbn = 0-19-914766-3 | pàgines = 95 }}</ref> Amb fruits de múltiples llavors, calen múltiples grans de pol·len per a la [[singàmia]] amb cada òvul. El [[citoplasma]] vegetatiu (o tub) controla el creixement del tub pol·línic. [[Enzim]]s hidrolítics són secretats pel tub pol·línic que digereix el teixit femení a mesura que el tub va baixant i creixent cap a l'estil; el teixit digerit s'utilitza com a font de nutrients per al tub pol·línic mentre creix. Durant el seu creixement cap a l'ovari, el nucli generatiu es divideix per a produir dos nuclis d'espermàtics diferents (nombre [[haploide]] de [[cromosoma|cromosomes]].<ref name="handbook_of_plant_science">{{ref-llibre | títol = Handbook of plant science | any = 2007 | editorial = John Wiley | lloc = Chichester, West Sussex, England | isbn = 978-0-470-05723-0 | pàgines = 466 }}</ref> –un tub pol·línic en creixement, per tant, conté tres nuclis separats, dos espermàtics i un tub.<ref name="biology_today_a01">{{ref-llibre | cognom = Kirk | nom = David | cognom2 = Starr | nom2 = Cecie | títol = Biology today | any = 1975 | editorial = CRM | lloc = [Del Mar, Calif.] | isbn = 978-0-394-31093-0 | pàgines = 93 }}</ref> Els nuclis espermàtics estan interconnectats i són dimòrfics, el més gran, en cert nombre de plantes, també està unit al nucli del tub i el conjunt dels nuclis espermàtics interconnectats i els nuclis del tub formen la "unitat germinal masculina".<ref>{{ref-llibre | cognom = Raghavan | nom = V. (Valayamghat) | títol = Double fertilization : embryo and endosperm development in flowering plant | any = 2006 | editorial = Springer-Verlag | lloc = Berlin | isbn = 978-3-540-27791-0 | pàgines = 12 }}</ref>
La '''doble fecundació''' és el procés de les [[angiospermes]] (plantes amb flor) en el qual dos nuclis espermàtics de cada tub pol·línic fecunden dues cèl·lules en un ovari. Quan el tub pol·línic arriba a l'ovari, el nucli del tub pol·línic es desintegra i les dues cèl·lules espermàtiques s'alliberen dins d'aquest, una de les dues cèl·lules espermàtiques fecunda l'[[ovocèl·lula]] (a la part inferior de l'òvul a prop del micròpil), formant un [[zigot]] [[diploide]] (2n). En aquest punt és quan es té lloc la mateixa fecundació. Cal distingir que la pol·linització i la fecundació són dos processos diferents. L'altra cèl·lula espermàtica es fusiona amd dos [[nuclis polars]] haploides (que es troben en la cèl·lula central) en el centre del [[sac embrionari]] (o òvul). La cèl·lula que esdevé és [[triploide]] (3n). Aquesta cèl·lula triploide es divideix per [[mitosi]] i forma l'[[endosperma]], un teixit ric en nutrients, dins de la [[llavor]].
Els nuclis materns de les cèl·lules centrals (nuclis polars) que contribueixen en la formació de l'endosperma sorgeixen per mitosi a partir d'un únic producte meiòtic. Així, l'aportació materna a la constitució genètica de l'endosperma triploide és diferent a la de l'embrió.
La doble fecundació es produeix només en les [[angiospermes]]. Una de les espècies primitives de plantes amb flor, ''[[Nuphar polysepala]]'', té un endosperma diploide, resultat de la fusió d'un nucli de po·len amb un -en comptes de dos- nuclis materns. Es creu que en els inicis del desenvolupament dels llinatges de les angiospermes, va haver una duplicació en aquest tipus de reproducció i es produïren [[gametòfit]]s femenins de set cèl·lules i vuit nuclis, i endospermes triploides amb una proporció genòmica materno-paterna de 2:1.<ref name=Friedman2003>{{ref-publicació
| autor = Friedman WE, Williams JH
| article = Modularity of the angiosperm female gametophyte and its bearing on the early evolution of endosperm in flowering plants
| publicació = Evolution; International Journal of Organic Evolution
| volum = 57
| exemplar = 2
| pàgines = 216–230
| any = 2003
| mes = February
| pmid = 12683519
| doi = 10.1111/j.0014-3820.2003.tb00257.x
| consulta = 2009-06-21
}}</ref>
El procés és fàcil de veure si s'observa la flor femenina del [[blat de moro]]. El pol·len des de la flor masculina cau en una part externa i enganxosa de la flor femenina i els tubs pol·línics rellisquen fins a arribar a l'òvul adjunt. La flor femenina seca roman dins la [[gluma]] de l'[[espiga]] mentre les llavors maduren; si es treu amb cura la gluma, es poden veure les estructures florals.
En moltes plantes, el desenvolupament de la part carnosa del fruit és proporcional al percentatge d'òvuls fecundats. Per exemple, en el cas de la [[síndria]] i de manera aproximada, un miler de grans de pol·len han d'arribar i estendre's uniformement sobre els tres lòbuls de l'estigma perquè es faci un fruit d'una mida i forma normal.
==Fecundació en humans==
En l'ésser humà, aquest procés té lloc al tracte genital femení i consta de diferents etapes.
===Penetració de les cèl·lules del cúmulus===
Quan l'espermatozoide troba l'òvul, necessita travessar la [[corona radiada]] o ''cúmulus'', una capa de cèl·lules que envolten l'òvul, per tal de poder-s'hi unir. Mitjançant la [[hialuronidasa]] present al cap de l'espermatozoide o [[acrosoma]]. Aquest [[enzim]] degrada l'[[àcid hialurònic]] de la [[matriu extracel·lular|matriu]] de les cèl·lules del cúmulus i es va obrint camí fins que aconsegueix arribar a la [[zona pel·lúcida]].
===Adhesió a la zona pel·lúcida===
La [[zona pel·lúcida]] és la [[matriu extracel·lular]] de l'òvul, rica en [[proteïnes]] [[ZP1]], [[ZP2]] i [[ZP3]] que s'uneixen formant una xarxa.
A la [[membrana plasmàtica]] de l'espermatozoide hi ha múltiples còpies de proteïnes que reconeixen específicament la ZP3 de la zona pel·lúcida. Quan l'espermatozoide reconeix la zona pel·lúcida de l'òvul, s'hi adhereix i es produeix l'activació d'un procés que incrementa la concentració d'ions calci al [[citoplasma]] de l'espermatozoide.
En cada espècie, les proteïnes de reconeixement varien i generalment no és possible la unió d'un espermatozoide i un òvul d'espècies diferents.. (Vegeu [[hibrid]] o [[mul|mula]])
===Reacció acrosòmica===
L'augment de la concentració d'ions [[calci]] comporta la fusió de la membrana del cap de l'espermatozoide amb la membrana externa del seu [[acrosoma]]. Llavors els enzims continguts en l'acrosoma s'alliberen i degraden la zona pel·lúcida.
===Penetració de la zona pel·lúcida===
L'espermatozoide arriba a l'espai perivitel·lí de les [[trompa de fal·lopi]], i l'òvul avança amb els moviments de les trompes de fal·lopi, mitjançant petites contraccions musculars indolores. L'espermatozoide entra a l'òvul i de cop i volta es crea una membrana protectora que protegeix l'òvul d'agressions mecàniques i bioquímiques i també impedeix l'entrada de més espermatozoides.
==Temes relacionats==
* [[Espermatogènesi]].
* [[Fecundació interna]].
==Referències==
<references />
{{Autoritat}}
{{Esborrany de biologia}}
| |||