Manna: diferència entre les revisions

El regne ja devia existir al {{segle |X}} però de fet no s'esmenta a les fonts fins al {{segle |IX}} aC. Vivien de l'agricultura i la pastura de ramats i cavalls. La capital era una ciutat fortificada anomenada Izirtu (Zirta). A la segona meitat del {{segle |IX}} constituïen un poder regional al sud i sud-est del llac Urmia.

El rei d'Urartu va enviar contra el rei Aza de Manna al rei Mit'atti de [[Zigurtu]] (Zikirtu) i als prínceps de Misianda i Umildish (aquest darrer governat pel príncep Bagdatti) i alguns governadors urartians del províncies del propi territori del rei [[Rusa I]], i Aza fou derrotat i enderrocat resultant mort probablement assassinat (717 aC); les seves terres es va planejar que es repartirien entre els aliats amb la part principal per Rusa però llavors es va presentar Sargon II; el príncep Bagdatti d'Umildish fou fet presoner i executat al mateix lloc on havia estat mort Aza. Ullusunu, germà d'Aza, fou posat al tron de Manna com a vassall, però quan els assiris van sortir del seu territori va proclamar la seva lleialtat a Rusa I i li va cedir 22 poblacions. [[Karallu]] i [[Allabria]], al sud de Manna, també van haver de declarar-se vassalls d'Urartu. Sargon II hi va anar amb un exèrcit, va obligar a Ullusunu a fugir a les muntanyes abandonat la seva capital, Izirtu, que fou ocupada i cremada i altres ciutats foren destruïdes. Ullusunu, segurament sense via per escapar-se, va suplicar perdó i contra el que era habitual li fou concedit i el regne li fou retornat (el que reforça la idea que el rei havia estat forçat a anar contra Assíria per forces militars d'Urartu) incloent les 22 ciutats que havia cedit a Urartu. Després Sargon va atacar i matar al rei Ashur-li de Karallu (la població fou deportada a [[Hamath]] i el país convertit en província), i va fer fugir al rei Itti d'Allabria que quan fou atrapat fou també deportat a Hamath amb la seva família i un nou rei es va establir a Allabria o Allabra; el districte de Nikshamma amb la ciutat de Shurgadia, el governador de les quals Shepa-sharru, estava revoltat, fou sotmès i agregat a la província assíria de [[Parsua]] o Parsuah (també Parshua o Parsuash). Sargon va envair la Mèdia occidental on va derrotar al príncep o governador de Kishesim que tenia un nom assiri (Bel-Shar-usur) segurament perquè la influència assíria a la zona ja tenia uns anys; es va establir el culte assiri i el nom de la ciutat fou canviat a Kar Adar, i es va erigir una estela; la zona fou erigida en província amb capital a Kar Adar i abraçant la major part de Parsua amb els districtes de Bit Sagbat, Bit Khirmani, Bit Umargi i altres ciutats. La ciutat de Kharkhar, el governant de la qual havia estat expulsat, va seguir la mateixa sort i el seu nom va esdevenir Kar-Sharrukin (Ciutat de Sargon) i fou colonitzada per captius i erigida en capital d'una nova província (anomenada Kharkhar). Llavors fins almenys 28 prínceps medes van anar a Kar-Sahrrukin a retre homenatge a Sargon i portant regals i tributs amb l'esperança de quedar protegits. Es creu que Sargon va instigar també una incursió del cimmeris al nord d'Urartu, els quals van derrotar a Rusa I. Per les fonts assíries es coneixen diversos principats medes o iranians a l'est del llac Urmia: Zikirtu, Vishdish, Uksatar, Durisi i Satareshu, en les planes a l'est i sud del llac i a l'est de [[Sherizor]]; s'esmenten també prínceps de noms iranians a les muntanyes Zagros: Akhuaparna, Bagbararna, Satarpanu, Ashpabarra, Ushrai, Khardukka, Arbaku i altres; a l'est d'aquestosaquests s'estenia el regne dels medes que pel sud arribava fins a [[Ellipi]] i [[Shimash]] o Simash.

[[Assurbanipal]] d'Assíria ([[669 aC]]-[[626 aC]]) fou atacat pels escites, aliats al regne de Manna. En resposta cap al [[660 aC]] (data probable el 656 aC) va conquerir el regne de Manna i va expulsar al seu rei Akhsheri o Ashshiri (Ahšeri). Els assiris van ocupar Ayushiash, Busut (Bustus), Ashdiash, Urkiyamun, Uppish, Sikhua, Nazimiri i altres poblacions fins a arribar a la capital Izirta, d'on va fugir el rei i a la que van entrar els assiris. Les fortaleses d'Urmigati i Usbia foren preses i els assiris van continuar cap a la frontera amb Urartu, destruint Paddiri, Arisyanish (al peu del mont Kharsi), Iristiyana, Birua, Sharru Ikbi, Gasunu, i Biruti (a Kubuskhia). El rei Akhsheri o Ashshiri va ser mort en la campanya i el seu fill Ualli el va succeir però se li va imposar un fort tribut a pagar en cavalls. Els assiris van entrar al territori d'un cap mede de nom Birizhatri o Biris-Khadri (possiblement Bṛz(a)-xwāθra "Felicitat Màxima"), que portava el títol de "cap de Mèdia" (Ḫazānu ša Mat-a-a), el va derrotar així com a dos caps de noms Parihia (Parikhia) i Sarati (potser l'escita Saratos), fills de Gāgi príncep de Sakhi (a la Bíblia Gog és l'ancestre dels escites; Sakhi és el nom del país escita, a la vora de la [[mar Càspia]], després [[Sakastan]]), que dominaven 75 fortaleses (''alānī''); els habitants foren deportats. Urartu ja no tenia capacitat de reacció i Manna va quedar integrat a Assíria, però els escites dominaven part del país, amb més o menys força segons la reacció dels assiris (una inscripció assíria diu que els cimmeris -en assiri [[gimirru]]- que atacaven l'imperi venien "del mig de Manna") al país anomenat per ells Gamir (de gimirru) abans [[Uishdish]];<ref>{{Ref-llibre |cognom=Boardman |nom=John |títol=Cambridge Ancient History |url= https://books.google.es/books?id=vXljf8JqmkoC&pg=PA353&dq=Uishdish&hl=ca&sa=X&ved=0ahUKEwjG-_edyNzMAhULPRoKHXTJAFEQ6AEIJTAB#v=onepage&q=Uishdish&f=false |llengua=anglès | editorial=Cambridge University Press |data=1924 |pàgines=353 |isbn=John Boardman}}</ref> aquesta situació va durar fins vers el 625 aC. El rei Ualli es va aliar als assiris contra els medes i altres indoeuropeus.