Diferència entre revisions de la pàgina «Dalmau de Queralt i de Codina»

YEAaa niggaaaaa
m (Corregit: - general]] ja + general]], ja)
(YEAaa niggaaaaa)
'''Dalmau de Queralt i de Codina''', conegut com a '''Dalmau III de Queralt''', va ser comte de Santa Coloma i [[virrei]] de Catalunya (15 de setembre de 1593 al castell de [[Catllar]] - 7 de juny de [[1640]] a [[Barcelona]]).
 
Fou el segon comte de [[Santa Coloma de Queralt]] i baró de [[Ponts (Lleida)|Ponts]], després de succeir el seu pare, Pere VIII de Queralt i d'Icard. Va ser [[virrei de Catalunya]] amb [[Felip IV de Castella|Felip IV]] i va morir durant les revoltes del [[Corpus de Sang]]. El seu assassinat va ser l'espurna de la [[Guerra dels Segadors]].
 
== Antecedents familiars ==
Dalmau de Queralt era fill de [[Pere VIII de Queralt|Pere de Queralt]], primer [[comte de Santa Coloma]], i la seva esposa, Maria Codina i Cardona. El seu pare accedí al títol quan Felip III va celebrar corts a Barcelona i des de Tarragona va expedir una cèdul·la, gràcies a la qual don Pedro va esdevenir el primer comte de Santa Coloma de Queralt. Aquest títol representava un gran reconeixement car a Catalunya només hi havia deu comtes i un duc (el de Cardona).<ref name="ref">{{ref-publicació|cognom=Altarriba|nom=Bet|títol=Personatges de la Conca de Barberà: Dalmau III de Queralt|publicació=El Foradot|data=2014|pàgines=5-7|exemplar=85}}</ref>
 
Era nét, per via paterna, del [[comtat de Queralt|baró]] [[Guerau III de Queralt|Guerau de Queralt i Cardona]] i la [[torredembarra|torrenca]] Comtesina d'Icart i Agustín. Els avis materns foren Bernat de Codina i la dama Rafaela de Cardona.
 
En Dalmau era el segon fill del matrimoni. Tot i això va heretar els drets del primogènit quan aquest va morir a l'edat de 12 anys.
 
== Núpcies i descendents ==
L'any 1962(?), la seva mare va renunciar a l'herència en favor del seu fill Dalmau. Aquest, amb només dinou anys, va passar a ser l'hereu; fet que va contribuir que fos casat per poders amb la noble [[Sardenya|sarda]] Joana d'Alagó i Requesens, cinc anys més gran que ell, i a qui no havia vist mai. A partir del casament, el matrimoni es traslladà a [[Santa Coloma de Queralt]].
 
Amb la Joana d'Alagó va tenir els següents fills:
*[[Dalmau IV de Queralt|Lluís Dalmau de Queralt]], [[comte de Santa Coloma]]
*Guerau de Queralt
*Lluïsa de Queralt, monja del [[Monestir de Jonqueres]].
*Magdalena de Queralt
*Joana de Queralt
*Elisabet de Queralt
*Cecília de Queralt
 
== Dalmau III, virrei de Catalunya ==
[[Fitxer:Font de les Canelles (Santa Coloma de Queralt) - 12.jpg|thumbnail|Font de les Canelles de Santa Coloma de Queralt, construïda el 1614 per Dalmau III.]]
Dalmau III tenia una opinió divergent a la política de [[Gaspar de Guzmán y Pimentel]] durant les Corts de 1626. El 1630 va anar a la guerra d'Itàlia. El 1637 va rebutjar el càrrec d'ambaixador a la [[República de Venècia]]. El 1638 va ser nomenat [[lloctinent general de Catalunya]], en substitució del germà del rei, l'infant [[Ferran d'Espanya]], cardenal i [[governador dels Països Baixos]], per buscar un acostament amb les institucions catalanes. Per altra banda, a nivell local va manar construir una de les joies arquitectòniques de Santa Coloma: les fonts de Canelles. Finalment, el 1938(?) va ser nomenat virrei de Catalunya, a càrrec de [[Felip IV]].
 
Però el context polític era difícil: Catalunya era el teatre de les operacions militars entre els francesos i les tropes hispàniques dins de la [[Guerra dels 30 anys]]. A més, les necessitats militars i econòmiques de la Corona l'obligaren a gastar diners per mantenir les tropes i reparar les fortificacions, fer lleves per a la defensa del [[Principat de Catalunya|Principat]] així com per a la guerra d'Itàlia.
 
L'estiu de 1640, per ordre de Madrid, Catalunya hagué d'hostatjar l'exèrcit. Els pagesos, escanyats econòmicament, havien d'aguantar i mantenir uns soldats que cometien agressions i violacions. El virrei Dalmau no va aconseguir fer res al respecte i això provocà que les guspires s'anessin alimentant.<ref name="ref"/> A més, diputats com [[Francesc de Tamarit]] i consellers com Vergós i Serra foren arrestats, aquest últim a propòsit dels allotjaments i les lleves. Amb tot, va viatjar a [[Madrid]] per demanar al rei que els ''Terços espanyols'' sortissin del [[Rosselló]] i la [[Cerdanya]], ja que el poble estava a punt de sublevar-se. Intentava, doncs, mitjançar entre el rei i la [[Generalitat de Catalunya]] i el [[Consell de Cent]]. Tanmateix no va obtenir gaire èxit ja que el monarca volia que els catalans se li unissin per lluitar contra [[França]], però aquest demanaven mantenir els furs i privilegis de la Corona d'Aragó.
 
El virrei estava, doncs, enfrontat amb la resistència del Principat i alhora, hagué de sofrir crítiques de Madrid arran de la [[Setge de Salses (1639)|caiguda de Salses]] el 1639 a mans dels francesos. No va servir de res haver decretat un edicte de [[sometent general]], ja que quedà sense efecte perquè, mentre es reunia el sometent,<ref>{{Ref-llibre |cognom=Recasens i Comes |nom=Josep María |títol=El Municipi I El Govern Municipal de La Ciutat de Tarragona: Segles XVI I XVII |url=http://books.google.cat/books?id=TEuOAAAAMAAJ&q=Salses+Sometent+General+1639&dq=Salses+Sometent+General+1639&hl=ca&sa=X&ei=xpH-UfPoBMXD7Aa5xIDQDw&ved=0CE0Q6AEwBQ |llengua= |editorial=Arola |data=1998 |pàgines=242 |isbn=8495134020}}</ref> el [[6 de gener]] de 1640 les tropes franceses [[Setge de Salses (1639-1640)|es van rendir]].<ref>[http://www.portadelspaisoscatalans.com/catala/textos/salses.html Porta dels països catalans.com]</ref> En aquest context, va fer retirar les tropes establertes al nord de Catalunya cap a la costa, entre [[Palamós]] i [[Barcelona]], però a canvi creava un impost fix per sojornar les tropes. Tamarit fou empresonat per l'autoritat reial, acusat de no facilitar, des del seu càrrec, les lleves i els allotjaments. Però, camperols revoltats van entrar a [[Barcelona]] el [[22 de maig]], possiblement amb la complicitat de les autoritats catalanes, i el posaren en llibertat<ref>{{Ref-llibre |cognom=Massot i Muntaner |nom=Josep |cognom2=Pueyo |nom2=Salvador |cognom3=Martorell |nom3=Oriol |títol=Els segadors: himne nacional de Catalunya |url=http://books.google.cat/books?id=cwZVweeoDBQC&pg=PA19&dq=22+de+maig+Francesc+de+Tamarit&hl=ca&ei=MTahTZ_JNc7j4waN4YSwAw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&ved=0CDgQ6AEwBA#v=onepage&q=22%20de%20maig%20Francesc%20de%20Tamarit&f=false |editorial=L'Abadia de Montserrat |data=1993 |pàgines=p.19 |isbn=8478264647 }}</ref> juntament amb en [[Francesc Joan de Vergós i de Sorribes]] i [[Lleonard Serra]]. Els revoltats, acampats a [[Sant Celoni]], prepararen un assalt a [[Blanes]], on es refugiaven els [[terç]]os castellans comandats pel [[virrei de Catalunya]], i aquest decidí evacuar el [[Rosselló]], i, en no poder embarcar la cavalleria, [[Juan de Arce]] va dirigir-la al nord sortint el 27 de maig, va cremar [[Montiró]] el [[30 de maig]], i va refugiar-se a la [[ciutadella de Roses]] l'endemà.<ref>{{ref-llibre|cognom=Elliott |nom=John Huxtable |títol=La revolta catalana 1598-1640: un estudi sobre la decadència d'Espanya |url=http://books.google.cat/books?id=rz7uMbdTVxoC&pg=PA434&lpg=PA434&dq=MONTIR%C3%93+1640&source=bl&ots=qhuewbm7Aw&sig=TpRS4fiutSCyGFwX4faQjQt7bSk&hl=ca&ei=jwKsTq3YHYjZ8gPY1vC9DA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CB8Q6AEwAQ#v=onepage&q=MONTIR%C3%93%201640&f=false |editorial=Universitat de València |data=2006 |pàgines=p.434 |isbn=843706344 }}</ref>
 
En arribar notícies d'un incident a [[Santa Coloma de Farners]], Dalmau va ordenar cremar completament la vila amb la voluntat de mantenir la seva autoritat. Però la revolta popular va escampar-se per [[Catalunya]]. El [[7 de juny]] ([[Revolta dels Segadors|Corpus de Sang]]) va arribar a [[Barcelona]] una munió de pagesos amb la finalitat de llogar-se per a la sega. Era la Diada de Corpus. Els revoltats acudeixen al palau del carrer ample de Dalmau III, actualment inexistent, cridant en contra d'ell i del rei. Quan els disturbis passen cap a la zona de les Rambles, el virrei fuig de casa seva cap a les Drassanes amb la fita d'escapar-se de la ciutat. Tanmateix els revoltats se n'assabenten i és descobert amagat a les Drassanes. Aconsegueix arribar a la platja, però allí, ferit i extenuat, és apunyalat. Dies després fou enterrat a la [[basílica de la Mercè]] de [[Barcelona]] en una fossa comuna sense enterrament ni un funeral dignes.<ref name="ref"/> Amb la mort del virrei començava la [[Guerra dels Segadors]].
 
 
{{Inicia taula}}
{{Filera de successions|títol=[[Comte de Santa Coloma]]|abans=[[Pere VIII de Queralt|Pere VIII]]|després=[[Dalmau IV de Queralt|Dalmau IV]]|anys=[[1606]]–[[1640]]}}
{{Filera de successions|títol=[[Virrei de Catalunya]]|abans=[[Enric III d'Empúries|Enric Folc de Cardona]]|després=[[Enric III d'Empúries|Enric Folc de Cardona]]|anys=[[1638]]-[[1640]]}}
{{Finalitza taula}}
 
==Referències==
{{referències|2}}
 
==Enllaços externs==
*[http://www.grandesp.org.uk/historia/gzas/stacoloma.htm Grandesa d'Espanya: Comtes de Santa Coloma]
{{Autoritat}}
 
{{ORDENA:Queralt, Dalmau 3}}
Usuari anònim