Sahl Smbatean: diferència entre les revisions

En fonts armènies, Sahl i els seus germans són esmentats per la seva lluita victoriosa contra els invasors àrabs a les muntanyes de l'[[Artsakh]]. El primer xoc del que hi ha notícies es va produir el [[822]] durant la invasió de la comarca d'Amaras. L'autoritat del califa a la regió es va afeblir substancialment per la revolta de [[Babak]] el khorramita a l'[[Azerbaidjan iranià|Azerbaidjan]] (822-837); Babak es va casar amb una filla de Vasak, príncep de Siunia, i junts van combatre contra els conqueridors musulmans, el que no va impedir que a la mort de Vasak el 822, el khorramita es girés contra el seu llinatge i va tractar de dominar Siunia i Artsakh, i els anys 826 a 831 va cometre atrocitats contra els revoltats armenis de [[Balq]] (o Balk o Baghq), [[Gelarquniq|Gegharkunik]] i [[Berdzor]] (las tres comarques de la Siunia); en el relat delde l'historiador Movses Kaghankatvatsi, Babak és descrit com "una bèstia assassina, devastadora i assedegada de sang". Els armenis van enfrontar-se amb persistència a Babak a la regió de l'Artsakh. Sahl, príncep de [[Shaki]] (ciutat a la part sud-est d'Herètia), va aprofitar la situació per estendre la seva autoritat sobre Aghuània ([[Albània del Caucas]]), on el darrer governant de la decadent dinastia mihrànida, Varaz Terdat II, va ser assassinat el [[822]]/[[823]]. La filla d'aquest últim, anomenada Spram, es va casar amb el fill de Sahl, Adrnerseh/Adernaseh, a la fortalesa de Khatchen, i els prínceps de Shaki es van estendre cap a [[Gardman]] i l'[[Artsakh]].