Els [[Antiga Roma|romans]] celebràvem el solstici d'hivern, com "quan el sol venç a les tenebres" i es comencen a allargar els dies. Després delde l'[[Edicte de Milà]], per mitjà del qual [[Constantí I el Gran|Constantí]] aixecava la prohibició que pesava sobre el cristianisme, els romans continuaven celebrant la seva festa del Solstici d'Hivern. L'Església va decidir absorbir aquesta festa, dotant-la d'un sentit cristià, donat que fins llavors no es celebrava la Nativitat del Senyor. El Sol que venç a les tenebres és Crist i, des de llavors, el Nadal es correspon amb la nit del 24 al 25 de desembre (igual que la nit de Sant Joan és sis mesos abans, el temps que es portaven Jesús de Natzaret i Joan d'Ain Karim "el Baptista"; la nit del 24 al 25 de juny, en la qual el Sol és vencedor absolut sobre les tenebres: el Solstici d'Estiu).
