Baalbek: diferència entre les revisions

'''Baalbek''' o '''Balabakk''' és una ciutat del [[Líban]] a 11501.150 m. sobre el nivell del mar a la plana de la [[Beeka]] ([[Bika]]), aen un oasisoasi amb una font anomenada [[Ras al-Ayn|''Ras al-Ayn'']], al peu de l'[[Antilíban]]. Les ruïnes de Baalbek van ser declarades l'any [[1984]] [[patrimoniPatrimoni de la Humanitat]] per la [[UNESCO]].

S'hi ha trobat restes de cinc mil anys abans de CristaC i restes de poblament de vers el [[2500 aC]]. Els [[fenicis]] dominaren la regió després del regnat de [[rei Salomó|Salomó]] i s'hi establiren. Van construir un temple al déu sol [[Baal]]. Al segle XI aC, van arribar els [[Assíria|assiris]] i el déu [[Baal]] va esdevenir [[Hadad]].

L'origen del nom no és segur. [[Baal|''Baal'']] vol dir 'senyor' o 'déu' en [[fenici]] i ''Baalbek'' voldria dir "'Senyor de la Beeka"', però més probablement el significat seria "'Senyor del Sol"'. Podria ser que el déu assiri [[Hadad]], identificat amb el déu fenici Baal, fou adorat a la regió junt amb el seu fill [[Aliyan]] i la seva filla [[Anat (deessa)|Anat]] (assiri: [[Atargatis|''Atargatis'']]) i Baalbek hauria estat més un centre religiós que una ciutat, i de fet no s'esmenta aen les inscripcions [[Assíria|assíries]] com a ciutat, tal com passa amb altres ciutats [[fenicis|fenícies]].

Dels [[Assíria|assiris]], va passar als [[babilònia|babilonis]] i als [[perses]] i d'aquestos als [[macedonis]], als [[Ptolomeusptolomeus]] (vers [[323 aC]]-[[198 aC]]) i als [[selèucides]]. Foren el [[ptolomeus]] qui li van donar a la ciutat el nom grec d''''Heliòpolis de Síria''' (''Heliopolis Syriae'' = Ciutat'ciutat del sol de Síria') que va portar en els segles següents. A Heliòpolis s'adorava a [[Zeus]], [[Afrodita]] i [[Hermes]]. Va passar a domini romà el [[64 aC]] i va conservar el seu nom grec. La deïtat central fou [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]]. [[Juli Cèsar]] la va fer [[colònia romana]] i sota [[August]] apareix aen les monedes com ''Colonia Julia Augusta Felix Heliopolis''. [[Trajà]] va consultar l'oracle de la ciutat abans de la seva segona campanya a [[Imperi Part|Pàrtia]]. [[Antoní Pius]] va restaurar el gran temple de Zeus. [[Septimi Sever]] li va donar el ''[[ius italicum]]''. Amb [[Caracal·la]], una estàtua d'or d'[[Apol·lo]] o de [[Zeus]] es va col·locar al temple. [[Constantí I el gran|Constantí I el Gran]] va fundar una església a la ciutat i va abolir el costum de tenir més d'una dona.

El [[313]], amb l'[[edicte de Milà]], el [[cristianisme]] va esdevenir religió oficial de l'estat i aen la resta del segle es van anar destruint els temples pagans, i les restes van servir per a fer esglésies. Fou Teodosi qui va convertir el temple del solSol en una església cristiana. Això va significar la fi de la ciutat d'Heliòpolis, que es va despoblar i va quedar reduïda a una petita ciutat.

Les ruïnes d'Heliòpolis consisteixen en el gran temple, un petit temple o basílica i un temple circular; al sud-oest de la ciutat, una columna es pensa que servia com a [[clepsidra]];<ref>{{Ref-llibre |cognom=Kitto |nom=John |títol=A Cyclopaedia of Biblical Literature |volum=vol.2|url=http://books.google.cat/books?id=VcYUAAAAYAAJ&pg=PA265&dq=Baalbek+clepsydra&hl=ca&sa=X&ei=PLN3UrLXLqal0AX_p4A4&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=Baalbek%20clepsydra&f=false |llengua=anglès |editorial=Ivison, Phinney & Company |data=1861 |pàgines=265 |isbn=}}</ref> el gran temple tenia un propileu o pòrtic, un fòrum, un cambra rectangular i un altar al solSol. La ciutat romana, amb edificis d'arquitectura coríntia, és el que hi predomina. Les columnes foren destruïdes pels musulmans i otomans; el 1745 el propileu va esdevenir fortalesa.

El [[395]], va quedar aen l'imperiImperi romà oriental o [[Imperi Bizantí|bizantí]] i el [[639]] fou ocupada pel capitost àrab Abu Ubayda i fou incorporada al ''[[jund]]'' de [[Damasc]], recuperant el seu nom arameu. El [[750]] va passar a domini [[abbàssida]] i el [[972]] el califa [[fatimita]] d'Egipte hi va instal·lar un governador, però tres anys després fou ocupada per l'emperador [[Joan Tzimisces]] el [[20 de maig]] del [[975]], poc després d'haver ocupat [[Homs]], i va arribar fins a [[Galilea]]. La revolta de Skleros l'any següent ([[976]]) va impedir consolidar aquestes conquestes i va tornar al fatimites, que la van posseir fins al [[1025]], quan se'n va apoderar l'emir Salih ben Mirdas d'[[Alep]].

El [[1075]] va ser ocupada pel [[seljúcida]] [[Tutush]]. Després va estar en mans de Gumustakhin, Buri, Muhammad ben Buri, Onor (Unur) i [[Imad al-Din Zengi I]]. Aquest darrer la va donar a Ayyub, el pare de Salah al-Din ([[Saladí]]).

Fou recuperada per Nur al-Din el [[1154]]. El [[1170]] fou destruïda parcialment per un terratrèmol. Saladí la va ocupar el [[1174]] i la va donar en feu a diversos personatges, alguns prínceps [[aiúbides]] com el seu besnebot Al-Malik [[al-Amdjad Bahramshah]], que la va posseir del [[1182]] al [[1230]], en què la va ocupar Al-Malik [[al-Ashraf ibn al-Adil]] (1229-1237), emir de Damasc i després se la van disputar altres membres de la família. Fou breument ocupada pels mongols abans del [[1260]] i en aquesta data va passar a mans dels [[mamelucs]] egipcis.

Sota els mamelucs, es va convertir en cap d'un districte del govern de [[Damasc]] (districte que no abraçava tota la Bika) i que depenia del governador (''naib'') de [[Regió de Síria|Síria]].

El [[1516]] va passar al domini [[Imperi Otomà|otomà]]. El govern local va anar a parar a la família dels [[Harfush]], que el van exercir gairebé sempre, fins que el [[1850]] els otomans van establir-hi una administració regular. El [[1750]], tenia uns cinc mil habitants, que després del terratrèmol de [[1759]], es van reduir fins a arribar a menys de mil el [[1834]].