Protectorat de Mauritània: diferència entre les revisions

Amb contingents del [[Waalo]] i dels gandiolesos (de [[Gandiol]]) va establir al riu les posicions de [[Ndiago]], Biak o [[Biakh]], i Souet el-Ma per prendre el primer contacte amb les tribus; els Oulad Bou Sba de la riba esquerra i després les tribus marabútiques van respondre a la crida del comissari. Coppolani va convidar a l'emir de Trarza [[Ahmed Salum II Ould Ali]] a reunir als seus partidaris a [[Garak]]; el desembre de 1902 l'emir ho va intentar però una bona part dels Oulad Ahmed ben Daman i gairebé tots els Oulad Daman, no hi eren, ja que afavorien a un pretendent i no van tardar a proclamar a aquest, [[Sidi Ould Mohammed Fal]], com a emir. Cheik Sidïa, el gran marabut del centre del país i cap dels Oulad Biri, els va calmar però a [[Dagana]] Coppolani ja s'havia adonat de la debilitat de l'emir i intentava la seva abdicació. Aquest va establir els seus campaments a [[Khéo]] i a Garak al darrere de les posicions franceses, i es va dedicar a esperar igual que feien els partidaris de Sidi més al nord.

 

 

El protectorat fou declarat el [[12 de maig]] de [[1903]] i Coppolani fou nomenat el primer comandant. Coppolani havia anat a França, però va retornar a l'estiu i va assolir la direcció. Pels esdeveniments que van seguir al protectorat cal veure: [[Emirat de Trarza]] (conquerit el 1903); [[Emirat de Brakna]] (conquerit el 1904); [[Emirat de Tagant]] (conquerit el 1905); [[Emirat d'Adrar]] (conquerit el 1909). Realment el protectorat no era pròpiament sobre els quatre emirats sinó sobre els maures; gairebé l'únic que fou considerat un protectorat especial fou l'Adrar perquè tenia frontera internacional amb el [[Río de Oro]], però des de 1920 l'emir va passar a ser un cap indígena.