Imperi Britànic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - va precisar del recurs + va requerir el recurs |
m Corregit: - mitjans dels [[segle + mitjans del [[segle |
||
Línia 39:
El [[mercantilisme]], la doctrina econòmica que pressuposa la competició entre nacions per una quantitat de riquesa finita, havia caracteritzat el primer període d'expansió colonial, però va cedir pas al ''laissez-faire'' econòmic, el [[liberalisme]] d'[[Adam Smith]] i els seus successors.
La lliçó apresa per Gran Bretanya després de la pèrdua d'Amèrica del Nord (el comerç pot seguir aportant prosperitat, fins i tot en absència de domini colonial) va contribuir durant els anys quaranta i cinquanta del [[segle XIX]] a l'extensió del model de colònia autogovernada, que es va concedir a les colònies poblades per blancs al [[Canadà]] i [[Australàsia]]. Irlanda va tenir un tracte diferent, sent incorporada al [[Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda]] el [[1801]]. El [[1807]] el Regne Unit va prohibir el comerç d'esclaus i aviat va començar a forçar a altres nacions a fer el mateix. A mitjans
Entre el [[Congrés de Viena]] de [[1815]] i la [[Guerra francoprussiana]] de [[1870]], el Regne Unit va ser l'única potència industrial del món, amb més del 30% de la producció industrial global el 1870. En el seu paper de "taller del món", el Regne Unit podia produir manufactures de manera tan eficient i econòmic que podia vendre més barat que els productors locals en els mercats estrangers. A partir de condicions polítiques estables en certs mercats d'ultramar, el Regne Unit va poder prosperar gràcies al comerç, sense necessitat de recórrer al govern formal en la seva àrea d'influència.
| |||