Sànscrit: diferència entre les revisions

El sànscrit, tal com el va definir [[Pànini|Panini]], havia sorgit de l'antiga forma «vèdica». Els orígens del sànscrit vèdic s'han pogut datar envers el 1500–1200&nbsp;aC (el [[Rigveda|rigvèdic]] i el [[Substrat (lingüística)|superestrat indoari a Mitanni]]). Els estudiosos sovint distingeixen el [[sànscrit vèdic]] i el sànscrit clàssic o «paninià» com a dialectes diferents. Tot i que són bastant semblants, hi ha diferències significatives de [[fonologia]], [[vocabulari]], [[gramàtica]] i [[sintaxi]]. El sànscrit vèdic és la llengua dels [[veda|vedesVedes]], una gran col·lecció d'himnes, encantacions ([[samhita]]) i discussions teològiques, religioses i filosòfiques dels [[brahmana]] i [[upanixad]]. Els lingüistes d'avui en dia consideren que els himnes mètrics dels samhita [[rigveda|vèdics]] són els més antics i que van ser composts per molts autors al llarg de segles de tradició oral. La fi del període vèdic és marcada per la composició de les [[upanixad]], que formen la conclusió del corpus vèdic segons la visió tradicional. Tanmateix, els primers sutres també són de llengua i contingut vèdics.<ref name=Witzel/> Al voltant del mil·lenni&nbsp;I&nbsp;aC, el sànscrit vèdic va iniciar la seva transició de primera llengua a segona llengua de religió i aprenentatge.