Batalla de Covadonga: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - fins la mort, + fins a la mort,
m Corregit: -Sembla ser que +Sembla que
Línia 144:
El miracle durant molts anys es tingué com a cert, per ser la explicació més confortable per entendre com les hosts d'en Pelai pogueren vèncer tan fàcilment a les àrabs. La ''Crónica Rotense'' ho argumenta així: com s'entén sinó que tan pocs poguessin contra tants?. Com s'entén que un exèrcit tan nodrit com el que comanava Roderic en la [[batalla de Guadalete]] morís a mans dels que eren menys, i pocs anys després només un grapat desbaratés a tot un exèrcit?.
 
Avui les explicacions són més prosaiques. Sembla ser que la derrota cristiana a Guadalete arribà per una mala estratègia, que incloïa emprar armadures de ferro especialment en dies calorosos d'estiu, el que restava molta mobilitat i propiciava el cansament prematur entre els cristians.
 
Pel contrari, la victòria de Covadonga arribà per una adaptació magistral al terreny i un excés de confiança entre els comandaments musulmans que creien estar enfrontant-se al que les seves cròniques anomenaven '''30 ases salvatges'''.
Línia 152:
En un dels més famosos, la ''Crónica de Al-Maqqari'', es relata com en el Nord s'aixecà un '''ase salvatge''' anomenat ''Belay'' -Pelai-, el qui les tropes musulmanes assoliren, arraconar en una roca de Covadonga.
 
Sembla ser que la contesa durà diversos dies, perquè la crònica assegura que la major part dels soldats cristians van morir de fam, restant únicament 30 homes i 10 dones amb vida. Per aliment sols tenien la [[mel]] que deixaven les abelles en les esquerdes de la roca.
 
Igual de calamitosa era la situació en el ban musulmà, els quals soldats no entenien el perquè tenien d'esperar aturats. '''Trenta ases salvatges''', ''¡quin mal ens poden causar?'', començaren a cridar, fins convèncer a la resta de què atacar frontalment era la millor opció, perquè d'aquell grup ja res es podia témer.