Formatge de Maó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - posteriorment, a l'any + posteriorment, l'any
Línia 81:
* El color del formatge tendre és blanc ivori tant a l'interior com a l'exterior, mentre que el semicurat i el curat ja són groguencs a l'interior i taronges per fora, el formatge anyenc és una mica més groc o marró que el curat. El color de la crosta depèn però també de la quantitat de pebre vermell que se li ha posat, o de si no en té, i en general és més marronosa, de colors menys vius, quan el procés és artesà.
* El nombre d'ulls disminueix apreciablement a mesura que augmenta el temps de maduració.
* La [[textura]] varia de suau, brillant i més aviat mantegosa a trencada al tall, rugosa i més dura. L'aspecte és brillant als formatges joves però mat als vells. El formatge semicurat és molt fàcil de tallar mentre que a mesura que anem passant a varietats més curades, aquestes es fan més difícils de tallar, fins al punt que no és difícil que es trenquin els anyencs en intentar-ho.
* El gust dels formatges tendres és lletós; aquesta característica làctia disminueix a mesura que augmenta el temps de maduració, fins al punt que en els formatges anyencs és ja inexistent. D'altra banda, a mesura que són més vells, el seu gust és més fort, més salat i més complex. En formatges anyencs, o fins i tot en alguns (els més vells) curats, comença a aparèixer picantor molt subtil.