Temple romà: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
correccions
Línia 39:
[[Fitxer:Pompeji Casa Di Octavio Quartio Aedicula Pyramus And Thisbe.jpg|180px|thumb|''Aedicula'', petit ''aedes'' a Pompeia]]
[[Fitxer:Iuturna-aedicula.jpg|180px|thumb|Restes del ''delabrum Iuturnae'', temple de Juturna]]
*'''[[wikt:aedes|Aedes]]''', que vol dir '«la casa del déu'», i consistia en un petit altar per a contenir l'estàtua d'un déu.<ref>Robert Schilling, "Roman Gods", Roman and European Mythologies, University of Chicago Press, 1992, p. 72</ref> D'aquesta senzilla construcció, va derivar la forma arquitectònica emprada posteriorment en temples cristians anomenada [[edicle|''edicle'']], (en llatí ''aedicula''). [[Vitruvi]] feia la següent distinció entre ''aedes'' i ''temple''. El primer era l'edifici mentre que el segon era l'espai consagrat que havia estat escollit amb un auguri. Pel que fa a la construcció d'un ''aedes'', Vitruvi recomanava que es guardés alguna relació amb les característiques del déu que hagués de contenir: Si es tractava d'una deïtat celeste com ara[[Júpiter (mitologia)| Júpiter]] o [[Luna (mitologia)|Luna]], calia que fos obert cap al cel; si era per a deïtats relacionades amb la ''virtus'' ('«coratge, [[wikt:virtut|virtut]]<nowiki/>'») com ara [[Minerva]], [[Mart (mitologia)|Mart]] o [[Hèrcules]], era recomanable l'estil dòric i sense voladissos; l'ordre corinti era recomanable per a deesses com ara Venus, [[Flora (mitologia)|Flora]], [[ Prosèrpina]] o les [[Lymphae]]; i l'estil jònic era adient per a deïtats de caràcter intermedi com [[Juno]], [[Diana]] o [[Liber]].<ref>Morris H. Morgan, "Notes on Vitruvius", ed. Harvard Studies en Classical Philology nº17, 1906, p. 12–14</ref> Per tant, encara que no sempre en la pràctica, hi havia una preocupació per lligar l'estètica de l'arquitectura i la teologia.<ref> [[Vitruvi]], "De architectura" 1.2.5</ref><ref>John E. Stambaugh, "The Functions of Roman Temples," (Aufstieg und Niedergang der römischen Welt) II.16.1,1978, p. 561</ref>
 
La paraula [[edil romà|''edil'']] té relació etimològica amb ''aedes'', ja que entre els deures d'aquests funcionaris estava el de supervisar les obres públiques i les de manteniment dels temples.<ref>Andrew Lintott, "The Constitution of the Roman Republic", Oxford: Clarendon Press, 1999, p. 129–130; Karl Loewenstein, "The Governance of Rome", ed.Martinus Nijhoff, 1973, p. 62</ref> El temple (''aedes'') de Flora, per exemple, es va construir el 241 aC sota la direcció de dos edils, els quals van consultar prèviament els llibres sibil·lins. Una altra relació era que les oficines de l'edil de la plebs estaven a l{{'}}''aedes'' de [[Ceres (mitologia)|Ceres]] de Roma.<ref> Lawrence Richardson, "A New Topographical Dictionary of Ancient Rome", ed.Johns Hopkins University Press, 1992, p. 80–81 on Ceres, p. 151 on Flora; Barbette Stanley Spaeth, "The Roman Goddess Ceres", ed.University of Texas Press, 1996, p. 86 i seg.</ref>
*'''Delubrum'''. Segons [[Marc Terenci Varró]],<ref>[[Marc Terenci Varró]] apud Nonius p. 792 L</ref> aquesta era la forma més antiga de temple que van construir els romans. [[Cincius]] explicava que un ''delubrum'' consistia en una construcció per a contenir l'estàtua d'un déu, però amb una característica una mica ambigua, que era que a dins i en l'àrea circumdant ''ubi aqua currit'' («allà l'aigua correrà»), sense aclarir si havia de ser aquest un fet natural o artificial.<ref>Aquest istoriador i la seva explicació són esmentats per [[Servi Maure Honorat]], "Virgilii Opera Expositio" II 225</ref> [[Sext Pompeu Fest]] proposava una explicació etimològica dient que derivava de l'expressió ''fustem delibratum'' ('«tronc afectat per un llamp'»), en referència als arbres que havien perdut l'escorça a causa d'un llamp, ja que aquesta mena d'arbres eren venerats com a déus en els temps arcaics. El terme devia passar més endavant a significar la construcció al voltant del tronc, que seria la casa del déu.<ref>[[Sext Pompeu Fest]] "De verborum significatu" s.v. delubrum p. 64 L; G. Colonna "Sacred Architecture and the Religion of the Etruscans" en N. T. De Grummond The Religion of the Etruscans 2006 p. 165 nº 59</ref>
 
[[Isidor de Sevilla]] va relacionar la paraula ''delubrum'' amb el verb ''diluere'' ('rentar') i descrivia aquesta construcció com un santuari amb una font, de vegades amb un pou annex on la gent es devia rentar abans d'entrar.<ref>[[Isidor de Sevilla]] "Etymologiae" 15.4.9; Stephen A. Barney, "The Etymologies of Isidore of Seville", ed.Cambridge University Press, 2006, p. 310</ref>
*'''Fanum''', que era un espai de terra consagrat,<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe condita" 10.37.15, fragment en què l'autor explica que es va construir un temple en honor a [[Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)|Júpiter Stator]] per una prometença feta pel general M. Atilius Regulus l'any 290 aC, en un espai que ja havia estat consagrat en temps de [[Ròmul i Rem|Ròmul]] amb la mateixa intenció però que no s'havia arribat a construir i en quedava el ''fanum''.</ref> per més endavant construir-hi un temple.<ref>Roger D. Woodard, "Indo-European Sacred Space: Vedic and Roman Cult", ed.University of Illinois Press, 2006, p. 150</ref> Un ''fanum'' podia ser també una clariana en un bosc sagrat (''lucus''), com el de Diana Nemorensis, o un espai o estructura sagrada dedicada a un déu d'una religió no romana però acceptada pels romans, com ara els d'[[Isis]] o [[Mitra]]. L'existència de termes [[cognat]]s entre les cultures veïnes, com ara el terme [[osc]] ''fíísnú'', l'umbri ''fesnaf-e'', i el [[Pelignes|peligne]] ''fesn'' indiquen que aquest concepte era compartit per tots els pobles itàlics.<ref>Woodard, "Indo-European Sacred Space", p. 150</ref>
 
En l'època d'[[August]], els termes ''fanum'', ''aedes'', ''templum'' i ''delubrum'' havien perdut el sentit original i s'empraven de manera indistinta com si fossin sinònims,<ref>S.P. Oakley, "A Commentary on Livy", llibres 6–10, ed.Oxford University Press, 2005, p. 378; Michel P.J. van den Hout, "A Commentary on the Letters of M. Cornelius Fronto", ed.Brill, 1999, p. 164.</ref> però ''fanum'' era el que havia adquirit un significat més general i ''templum'' es feia servir per a les construccions més grans i luxoses.<ref>Lawrence Richardson, "A New Topographical Dictionary of Ancient Rome", ed.Johns Hopkins University Press, 1992, p. 2</ref> La paraula ''profà'' deriva de ''fanum'' i vol dir <nowiki>'«davant del temple'», en el sentit d''«exterior al temple'</nowiki>».<ref>T.F. Hoad, "English Etymology",ed. Oxford University Press 1993. p. 372a</ref>
 
== Temples romans a Catalunya ==
Línia 58:
==Enllaços externs==
{{commonscat}}
* [http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=8715&cat=Historia Enciclopedia GER].
 
{{Antiga Roma}}