Temple romà: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
correccions |
||
Línia 39:
[[Fitxer:Pompeji Casa Di Octavio Quartio Aedicula Pyramus And Thisbe.jpg|180px|thumb|''Aedicula'', petit ''aedes'' a Pompeia]]
[[Fitxer:Iuturna-aedicula.jpg|180px|thumb|Restes del ''delabrum Iuturnae'', temple de Juturna]]
*'''[[wikt:aedes|Aedes]]''', que vol dir
La paraula [[edil romà|
*'''Delubrum'''. Segons [[Marc Terenci Varró]],<ref>[[Marc Terenci Varró]] apud Nonius p. 792 L</ref> aquesta era la forma més antiga de temple que van construir els romans. [[Cincius]] explicava que un ''delubrum'' consistia en una construcció per a contenir l'estàtua d'un déu, però amb una característica una mica ambigua, que era que a dins i en l'àrea circumdant ''ubi aqua currit'' («allà l'aigua correrà»), sense aclarir si havia de ser aquest un fet natural o artificial.<ref>Aquest istoriador i la seva explicació són esmentats per [[Servi Maure Honorat]], "Virgilii Opera Expositio" II 225</ref> [[Sext Pompeu Fest]] proposava una explicació etimològica dient que derivava de l'expressió ''fustem delibratum'' (
[[Isidor de Sevilla]] va relacionar la paraula ''delubrum'' amb el verb ''diluere'' ('rentar') i descrivia aquesta construcció com un santuari amb una font, de vegades amb un pou annex on la gent es devia rentar abans d'entrar.<ref>[[Isidor de Sevilla]] "Etymologiae" 15.4.9; Stephen A. Barney, "The Etymologies of Isidore of Seville", ed.Cambridge University Press, 2006, p. 310</ref>
*'''Fanum''', que era un espai de terra consagrat,<ref>[[Titus Livi]] "Ab Urbe condita" 10.37.15, fragment en què l'autor explica que es va construir un temple en honor a [[Temple de Júpiter Stator (s VIII aC)|Júpiter Stator]] per una prometença feta pel general M. Atilius Regulus l'any 290 aC, en un espai que ja havia estat consagrat en temps de [[Ròmul i Rem|Ròmul]] amb la mateixa intenció però que no s'havia arribat a construir i en quedava el ''fanum''.</ref> per més endavant construir-hi un temple.<ref>Roger D. Woodard, "Indo-European Sacred Space: Vedic and Roman Cult", ed.University of Illinois Press, 2006, p. 150</ref> Un ''fanum'' podia ser també una clariana en un bosc sagrat (''lucus''), com el de Diana Nemorensis, o un espai o estructura sagrada dedicada a un déu d'una religió no romana però acceptada pels romans, com ara els d'[[Isis]] o [[Mitra]]. L'existència de termes [[cognat]]s entre les cultures veïnes, com ara el terme [[osc]] ''fíísnú'', l'umbri ''fesnaf-e'', i el [[Pelignes|peligne]] ''fesn'' indiquen que aquest concepte era compartit per tots els pobles itàlics.<ref>Woodard, "Indo-European Sacred Space", p. 150</ref>
En l'època d'[[August]], els termes ''fanum'', ''aedes'', ''templum'' i ''delubrum'' havien perdut el sentit original i s'empraven de manera indistinta com si fossin sinònims,<ref>S.P. Oakley, "A Commentary on Livy", llibres 6–10, ed.Oxford University Press, 2005, p. 378; Michel P.J. van den Hout, "A Commentary on the Letters of M. Cornelius Fronto", ed.Brill, 1999, p. 164.</ref> però ''fanum'' era el que havia adquirit un significat més general i ''templum'' es feia servir per a les construccions més grans i luxoses.<ref>Lawrence Richardson, "A New Topographical Dictionary of Ancient Rome", ed.Johns Hopkins University Press, 1992, p. 2</ref> La paraula ''profà'' deriva de ''fanum'' i vol dir
== Temples romans a Catalunya ==
Línia 58:
==Enllaços externs==
{{commonscat}}
* [http://www.canalsocial.net/GER/ficha_GER.asp?id=8715&cat=Historia Enciclopedia GER]
{{Antiga Roma}}
|