Obús autopropulsat M109: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - la tripulació ja + la tripulació, ja
m Corregit: - produir-se poc ja + produir-se poc, ja
Línia 64:
L'octubre de [[1956]] es va enviar la petició al Detroit Tank Arsenal per començar-ne el disseny. El blindat que muntava l'obús de 105 mm es va anomenar T195 i el de 155 mm, T196. Els prototips es van començar a provar el [[1959]], però mentrestant l'[[exèrcit dels EUA]] va demanar que es provessin [[motors dièsel]] als nous models, ja que creien que això ajudaria a estalviar [[combustible]]. El nou motor es va aplicar als blindats el [[1960]] reanomenant-los T195E1 i T196E1. Per arreglar uns problemes amb la [[Suspensió (automoció)|suspensió]] la producció no va començar fins a finals de [[1962]], i el juliol de [[1963]] es van adoptar tots dos vehicles amb el nom de M108 105 mm HSP i M109 155 mm HSP (Howitzer Self-Propelled).
 
L'M108 va produir-se poc, ja que l'exèrcit, amb la voluntat d'[[Estandardització|estandarditzar]] les [[Bateria d'artilleria|bateries d'artilleria]], va optar per preferir el calibre de 155 mm i després de la [[Guerra del Vietnam]] ja no es fabricaria més.
 
En canvi, l'M109 va esdevenir un referent en l'[[artilleria autopropulsada]]: un xassís dissenyat específicament per transportar un obús, una torreta tancada rotatòria amb un diàmetre prou gran per absorbir el retrocés, un obús potent de 155 mm... I la seva producció, fins al 2005, va ser la següent:<ref>J Zaloga, Steven (2005) pàg. 5-9</ref>