Proti: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m LanguageTool: correccions ortogràfiques i gramaticals
m Corregit: - velocitats relativistes ja + velocitats relativistes, ja
Línia 76:
Hi ha molts d'efectes importats que no han s'han tingut en compte per l'equació de Schrödinger i que són responsables de certes petites però mesurables desviacions de les línies espectrals reals respecte a les prediccions.
 
*Si bé la rapidesa de l'electró a l'hidrogen és només 1/137 de la [[rapidesa de la llum]] hi ha un augment del moment de l'electró que no és completament lineal amb la velocitat, com es prediu per la [[teoria de la relativitat#Relativitat especial|relativitat especial]]. La [[massa relativista]] de l'electró es pot dir que augmenta. Com que la longitud d'ona de l'electró es determina pel seu moment, els orbitals que contenen electrons que abasten altes rapideses mostren contraccions diferencials a causa d'una longitud d'ona més curta. Per elements amb nombre atòmic Z més elevat, aquest efecte és més pronunciat, i especialment pels electrons s, que es mouen a velocitats relativistes, ja que es fan endins els electrons que apantallen el nucli dels àtoms de Z elevat. Aquesta massa relativista posada en marxa pels electrons causa una contracció dels orbitals 6s relativa als orbitals 5d (en comparació als corresponents electrons s i d dels elements més lleugers en la mateixa columna de la taula periòdica); això dona per resultat que els electrons de valència 6s esdevenen d'energia menor. Exemples de resultats físics significatius d'aquest efecte poden ser la baixa temperatura de fusió del [[mercuri (element)|mercuri]] (que és el resultat de què els electrons 6s no que estan disponibles per fer sòlid el metall) i el color daurat de l'[[or]] i del [[cesi]] (per causa de l'angosta transició de l'energia dels 6s als 5d fins al punt que la llum visible és absorbida). Vegeu [http://www.chem1.com/acad/webtut/atomic/qprimer/#Q26] i [http://www.bama.ua.edu/~chem/seminars/student_seminars/spring04/papers-s04/gutowski-sem.pdf#search=%22relativistic%20effects%20gold%20mercury%22]).
 
*Inclús quan no hi ha un [[camp magnètic]] extern, en el [[sistema inercial]] de l'electró que es mou, el camp electromagnètic del nucli té un component magnètic. L'espín de l'electró té un [[moment magnètic]] associat que interacciona amb el camp magnètic. Aquest efecte s'explica també per la relativitat especial, i porta a l'anomenat [[acoblament espín-òrbita]], això és, una interacció entre els [[moviment orbital|moviments orbitals]] de l'electró voltant el nucli, i el seu espín.