Diferència entre revisions de la pàgina «Pere d'Artés»

40 octets eliminats ,  fa 4 anys
Afino
(Afegitó bibliogràfic.)
(Afino)
'''Pere d'Artés''' (segles XIV-XV) va ser un cortesà [[Valencians|valencià]]. SenyorFou senyor d'[[Alfafara]],<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Vicedo Vicedo|nom=Fr. Salustiano (OFM)|títol=Alfafara. Raíces, historia y actualidad|url=|edició=1.ª1a|llengua=castellà, català i llatí|data=6-1995|editorial=Ayuntamiento de Alfafara|lloc=AlicanteAlacant|pàgines=464 pp.|isbn=978-84-606-2406-6}}</ref><ref>{{Ref-web|url=V.|títol=Alfafara|consulta=|llengua=|editor=|data=}}</ref> persenyoria compraque comprà el [[9 de desembre]] de [[1392]] als [[Llinatge Orís|Orís]], i que continuà tenint el seu fill Jaume i el seu nét Gracià, que la vengué al rei d'Aragó.<ref>V. Vicedoname=":0" (1995), ''op. cit. supra.''</ref>
 
Va ocupar diversos càrrecs de confiança a la cort del [[Joan el Caçador]]: conseller, [[camarlenc]], [[mestre racional]] i [[uixer d'armes]], a qui feu d'ambaixador en l'afer de les seves noces amb [[Violant de Bar]], a la ciutat de París. També va ser cortesà de [[Martí l'Humà]], que el va nomenar el seu marmessor (1407).
 
Mecenes de les lletres, [[Francesc Eiximenis]] li va dedicar el ''[[Llibre dels àngels]]'' (1392);<ref>{{Ref-publicacióllibre|cognom=Gascón Urís|nom=Sergi|articletítol=Edició crítica del 'Libre dels àngels' (1392) de Francesc Eiximenis. Catàleg de mss., índexs d'autors, bíblic i temàtic. Tesi doctoral.|publicacióurl=Universitat Autònoma de Barcelona|urledició=|llengua=català|data=1992; (ed. en microfitxa,: UAB, 1993)|pàgineseditorial=931Universitat amb arbreAutònoma de 21 mss. i 2 incunables.Barcelona|lloc=|pàgines=|isbn=}}</ref>; Eiximenis també va redactar en català, a petició seua, la ''[[Vida de Jesucrist]]'' (1403 ?). [[Antoni Canals]], per la seua banda, li va dedicar la traducció catalana de les ''[[Exposicions del Pater Noster, Ave Maria i Salve]]'' (1406).
 
Va tindre cura de les obres que es van dur a terme al [[Palau del Real|Real de València]]. En aquest indret se li va reservar la Cambra dels Àngels. Fou enterrat a la capella dels Artés, fundada per ell mateix, al monestir de Portaceli.
 
== Referències ==
{{Referències}}
 
== Bibliografia ==
* {{GEC|0005465|Pere d’Artés}}
{{Autoritat}}
21.355

modificacions