Meinardins: diferència entre les revisions

In 1286 Meinard IV va rebre el [[ducat de Caríntia]] i la veïna marca de Carniola del rei [[Rodolf I d'Alemanya]] en agraïment pel seu suport contra [[Ottokar II de Bohèmia]]. El seu fill Enric de Bohèmia es va casar el 1306 amb Anna de Bohèmia (1290–1313) filla gran del rei [[Venceslau II de Bohèmia]] i després de la sobtada mort del rei [[Venceslau III de Bohèmia|Wenceslau III]] el mateix any fins i tot pujava al tron del [[Regne de Bohèmia]]. Tanmateix havia de fer front a les reclamacions alçades per el membre de la casa d'[[Dinastia dels Habsburg|Habsburg]] [[Rodolf III d'Habsburg]], fill del rei [[Albert I d'Alemanya]], arxiduc d'Àustria, i finalment cap dels dos podia imposar-se enfront del comte [[Joan de Luxemburg]], que es convertia en rei de Bohèmia el 1310. Mentre Enric mateix no deixava cap hereu masculí a la seva mort el 1335, i la casa [[austríaca]] d'Habsburg guanyava el llegat de la branca Görz-Tyrol a Caríntia i Carniola, que van mantenir fins a 1918. Enric només va deixar una filla anomenada Margarida de Tirol o Margarida "Maultasch" i el seu marit Joan Enric de Luxemburg, marcgravi de Moravia només era capaç de retenir el comtat de Tirol. El 1363 Margarida cedia també aquest comtat al duc Habsburg [[Rodolf IV d'Àustria]] després que el seu únic fill amb el seu segon marit, Lluís V de Baviera, el comte Meinard III de Gorízia-Tirol, havia mort aquell mateix any.

 

 

[[Fitxer:XIngeram Codex 091b-Görz.jpg|thumb|Escut d'armes de Görz, Còder d'Ingeram, 1459]]