Cana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Correcció tipogràfica: espais sobrants |
Cap resum de modificació |
||
Línia 2:
Una '''cana''' o '''canya d'amidar'''<ref>La Bíblia, Ez 40, 3</ref> (del [[llatí]] ''canna'' que prové del semític ''qanah'', que significa [[canya (planta)|canya]]) fou una antiga [[unitat de longitud]], usada a la [[Corona d'Aragó]], el migdia [[França|francès]] i el nord d'[[Itàlia]]. Equivalia a 8 pams.
A [[Barcelona]] equivalia a 8 [[pam]]s, o 6 [[Peu (unitat de longitud)|peus]] o 2 [[Passus|passos]] (equivalent a 1 pas romà), que són 1,555 [[metres]]; a [[Tortosa]], 1,587<ref>{{citar web|url=http://www.xtec.net/~jroig1/|títol=Ulldecona setcentista<!--Títol generat per bot-->}}</ref> a [[Tolosa de Llenguadoc]], 1,60 m; a [[Carcassona]], 1,785 m, a [[Montpeller]], que fou la de referència a molts indrets dels [[Països Catalans]], 1,988.
El '''[[Destre (mesura)|destre]]''', o '''cana de destre''', equival a 12 pams de destre, 2,82 metres.
La '''cana quadrada''' era usada com a mesura de superfície. A Barcelona feia 2,438 m<sup>2</sup>; a [[Girona]], 2,4304 m<sup>2</sup>; a [[Lleida]], 2,4211 m<sup>2</sup>; a [[Tarragona]], 2,4336 m<sup>2</sup>; a [[Mallorca]], 2,4461 m<sup>2</sup>.
Abans del [[Sistema Internacional d'Unitats]] era la mesura fonamental en amidaments i es materialitzava per mitjà d'un [[bastó]] de [[fusta]], una [[canya (planta)|canya]] o cinta de roba, on hi havia marcades les divisions en mitja cana, en pams i en quarts de pams. El [[Museu d'Història de Barcelona]] conserva un patró de la cana de Barcelona.
D'amidar amb canes se'n diu "acanar" o "canar", i s'anomena "acanador" o "canador" l'especialista que s'hi dedica.
Línia 15:
<references/>
== Bibliografia ==
Claudi ALSINA i CATALÀ; Gaspar FELIU i MONTFORT; Lluís MARQUET i FERIGLEː ''Pesos, mides i mesures dels Països Catalans''. Barcelona, Curial, 1990{{Unitats de mesura de la Corona d'Aragó}}
{{unitats de longitud}}
| |||