Dinastia almoràvit: diferència entre les revisions

Els '''almoràvits''' —en [[àrab]] '''المرابطون''', ''al-murābiṭūn'', en singular '''المرابط''', ''al-murābiṭ''— foren un poble del nord d'Àfrica, [[nòmada|nòmades]] [[berbers]] del [[Sàhara]], que al [[segle XI]] fundaren la quarta dinastia del [[Marroc]].{{Citació necessària|data=maig de 2016}}

Yússuf va creuar l'[[estret de Gibraltar]] amb el seu exèrcit; derrotà els cristians en la [[Batalla d'az-Zal·laqa]] el [[23 d'octubre]] de [[1086]],<ref>{{Ref-llibre |autor=anònim |títol=La conquista de Al-Andalus |url= http://books.google.cat/books?id=8eXmrDPrr3YC&pg=PA108&dq=sagrajas+1086+octubre&hl=ca&sa=X&ei=MVD4U_61LYec0QXJtYHgBw&ved=0CD4Q6AEwBA#v=onepage&q=sagrajas%201086%20octubre&f=false |llengua= castellà | editorial=Editorial CSIC |data=2002 |pàgines=108 |isbn=8400080653}}</ref> i es trobà amb una terra fèrtil i pròspera; també va observar el relaxament dels preceptes doctrinals de l'islam i la gran tolerància amb els [[jueus]] i [[cristians]]. Això li va provocar la determinació d'apoderar-se d'aquests regnes, animat per la divisió entre les diferents [[taifa|taifes]]. Els almoràvits van anar conquerint les diferents taifes entre el 1090 i el 1116. Les van conquerir en l'ordre següent: Màlaga i Granada ([[1090]]), Sevilla<ref>{{Ref-llibre |cognom=Blanco Freijeiro |nom=Antonio |cognom2=Morales Padrón |nom2=Francisco |títol=Historia de Sevilla |url= http://books.google.cat/books?id=Lx7lm7VjsbgC&pg=PA152&dq=sevilla+1091&hl=ca&sa=X&ei=QYG7UfeDBaze7AbEyYGgBg&ved=0CDEQ6AEwAA#v=onepage&q=sevilla%201091&f=false |llengua=anglès | editorial=Universidad de Sevilla |data=1992 |pàgines=152 |isbn=847405818X}}</ref> i Almeria el [[1091]], Badajoz ([[1094]]), [[Taifa de València|València]], que en aquell moment era cristiana, i [[Emirat de Làrida|Làrida]] ([[1102]]),<ref>{{Ref-llibre |cognom=Sancho i Planas |nom=Marta |títol=Catalunya any zero: El paper de l'islam en els nostres orígens |url= https://books.google.es/books?id=v9hbAENVYYEC&pg=PA77&dq=lleida+1102&hl=ca&sa=X&ved=0CCIQ6AEwAWoVChMIxsz4_OWjxwIViOcaCh38jAJa#v=onepage&q=lleida%201102&f=false |llengua= | editorial=Editorial UOC |data=2011 |pàgines=77 |isbn=Editorial UOC}}</ref> Albarrasí ([[1104]]), Alpont ([[1106]]), [[Taifa de Saragossa|Saragossa]] ([[1110]]) i finalment Mallorca el [[1116]].

Després d'aquestes ràpides conquestes, els almoràvits van anar perdent terreny tan ràpidament com l'havien guanyat, amb la [[Setge de Saraqusta|caiguda de Saragossa]] el [[1118]], i van ser derrotats contra el [[Regne de Portugal]] el [[1139]] en la [[Batalla d'Ourique]]. Uns anys més tard, l'Imperi almoràvit va quedar atrapat per l'extensió de la [[segona croada]] a la península Ibèrica, la revolta dels [[almohades]] a l'actual Marroc i la [[Revolta contra els almoràvits (1144-1147)|revolta de Xarq al-Àndalus]].

Durant el regnat del Yússuf ibn Taixfín, les obres realitzades encara acusaren l'austeritat i desornamentació imposades pel seu fervor [[religió|religiós]]s. Tot i això, aquest rigor va decaure amb el seu fill [[Alí ibn Yússuf]] que, enlluernat pel refinat ambient cortesà de les taifes andalusines, patrocinà diverses empreses plenes dels més bells elements decoratius.

* [[Al-Idrissí]].