Roland Barthes: diferència entre les revisions

Tot això portà Barthes a reflexionar sobre les limitacions dels signes i els símbols i, encara més, sobre la dependència de la cultura occidental vers la idea de constància implícita en aquests conceptes. El [[1966]] va viatjar al [[Japó]], on va escriure ''L'imperi dels signes'' (que es publicaria el [[1970]]), una meditació sobre la [[Cultura del Japó|cultura japonesa]] i l'absència en ella d'un significant transcendental. Barthes nota que al Japó no hi ha cap èmfasi en un punt focal a partir del qual jutjar tota la resta. Com a exemple posa [[Toquio]] i el [[Palau Imperial]], què no són una presència aclaparadora, sinó una mena d'absència inconscient i evitada. D'aquí n'extreu la idea de la capacitat dels signes al Japó per existir per mèrits propis, retenint dels significants només allò que aporten ''naturalment''. És una societat què contrasta fortament amb la descrita a ''Mythologies'', quèque sempre cercava un significat per sobre del natural.