Tanis: diferència entre les revisions

[[Fitxer:Ruins_of_Tanis.jpg|thumb|250px|Ruïnes de Tanis.]]

'''Tanis''' fou una important ciutat de l'[[antic Egipte]] a la zona del delta del [[Nil]], al braç tanític del riu (branca secundària del Pelúsiac). Correspon a la moderna '''San al-Hagar''' (صان الحجر). El seu nom egipci fou '''''Per-Uadjet''''' o '''''Djanet'''''. En la Bíblia, s'esmenta com a '''''Soan'' '''o''' ''Zoan''''' (צֹעַן). Fou la capital del [[nomós]] XIX del Baix Egipte ([[Am-Pehu]]).

La ciutat apareix en la història vers el final del [[segle XVIII aC]]. Sota els [[hikses]], fou una ciutat pròspera que va entrar en decadència després de l'expulsió dels asiàtics, fins al temps de la [[Dinastiadinastia XIX]], en què va recuperar la seva importància i prosperitat. La seva activitat principal era el [[lli]]. Les dinasties XXI i XXIII van sorgir a Tanis, i en aquest temps es va anomenar ''Djanet'' i fou capital d'Egipte. Els faraons de les dinasties XXI i XXII es van enterrar a la ciutat.

[[Fitxer:Tanis temples Amon & Mout plan.jpg|thumb|250px|Temples d'Amon i Mut a Tanis.]]

[[Fitxer:Necropole Royale de Tanis.jpg|thumb|250px|NecròpolisNecròpoli de Tanis.]]

La ciutat té un recinte rectangular de 430 x 370 metres amb murs de 15 metres d'ample i 10 d'alt, dins el qual es troba el gran temple d'Amon, orientat d'oest a est, amb restes de columnes, colossos i obeliscs; també tres colossos de Ramsès II, amb figures de les reines a les seves cames. Les esfinxs trobades a la ciutat són avui al [[Museu d'Antiguitats Egípcies|Museu d'Antiguitats Egípcies.]]. Aquest temple fou construït per [[Psusennes I]] i fou restaurat o ampliat per [[Siamun]], [[Osorkón III]] i [[Sheshonq III]]. Dins el temple, existia l'anomenat ''temple de l'Est'', entre la primera i segona muralles, que fou construït per Osorkón III; en la mateixa zona, és el [[temple d'Horus]], construït per [[Nectabeu II]] (380-362 aC) i [[Ptolemeu II Filadelf]]. Darrere la muralla, és el [[temple de Mut]] i [[Khonsu]], conegut com a Temple''temple d'[[Anta]]'', la dea cananea adorada a la regió, que fou restaurat per [[Ptolemeu IV Filopator]] (221-204 aC).

La tomba d'Osorkón III té una cripta de granit i quatre cambres a les parets de les quals es representa la dea [[Nut]] i les barques solars, el pes de les animesànimes, imatges d'Isis i Osiris i la regeneració del sol, i imatges del faraó. A la tomba, hi havia el sarcòfag de [[Takelot II]] (850-825 aC); el taüt era de l'Imperi mitjà; el sarcòfag d'Osorkon III es va trobar a la sepultura del seu fill Horankht, gran sacerdot de [[Ptah]].

No s'han trobat a la ciutat les tombes dels faraons Smedes ([[Esmendes I|Smendes]]) i [[Amenemnisu]] de la [[Dinastiadinastia XXI]], ni de [[Sheshonq I|Shoshenq I]] i [[Osorkón I]] de la [[Dinastiadinastia XXII]].

El lloc fou visitat per Sicard ([[1722]]), Jacotin, Dolomieu i Cordier ([[1799]]-[[1800]]), Hamilton ([[1801]]), Drovetti i Rifaud ([[1825]]). El lloc fou excavat per Auguste Mariette el [[1860]]-[[1880]], i després per Flinders Petrie el [[1883]]-[[1886]], i Pierre Montet el [[1921]]-[[1951]]. El [[1965]], les excavacions van seguir sota la direcció de Jean Yoyotte, a qui va succeir Philippe Brissaud el [[1985]], que el [[1988]] va formar, amb Jean Rougemont, la Société Française des Fouilles de Tanis, que encara avui està fent-hi excavacions.

La ciutat va existir sota el domini romà i, al [[segle IV]], fou seu d'un bisbe sufragani de [[Pelusium]]. El primer bisbe conegut n'és Eudemon, bisbe melitià del començament del [[segle IV]]; el [[362]], n'era bisbe Hermion; alen el sínode d'Efes, fou present un bisbe anomenat ''Apollonius''; i un bisbe de nom ''Pau'' s'esmenta el [[458]]. [[Michel Le Quien]] anomena vuit bisbes jacobites, el darrer dels quals el [[1086]].

La ciutat, de fet, fou abandonada al segle VI, quan el llac Manzala (Menzaleh) va pujar de nivell i la va inundar d'aigua salada, i els seus habitants es van traslladar a un lloc proper que van dir ''Tennis''.

* [http://www.egiptologia.org/geografia/tanis.htm Tanis aen egiptologia.org].