Al-Hadjdj Umar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - normes el enemics + normes els enemics |
m Corregit: - imposat al tot + imposat a tot |
||
Línia 13:
El [[1854]] va haver de reprendre la lluita contra els bambara de Kaarta que no paraven de revoltar-se tot i que acabaven derrotats. També va lluitar contra els Diawara del Kingi que pel contrari el van derrotar i li van causar greus pèrdues. Va intentar una aliança amb els reis de Segu i de Masina però aquestos la van refusar. El [[1855]] fou assetjat a Nioro però va aconseguir fer aixecar el setge i tot seguit va iniciar la guerra contra Ahmadou Ahmadou de Masina; com que els peuls de Masina ja eren musulmans va justificar la lluita per imposar el ''wird'' tidjani, i va aconseguir una victòria a Kassakéri el [[12 d'agost]] de [[1856]]; va concertar una aliança amb els shaykh Si Ahmad al-Bakkay enemic dels peuls; va fer la guerra contra els kassonké i contra els diversos caps del Bondou i del Futa. El [[1857]] els habitants de Kaarta es van refugiar a Khasso fugint dels combats, i una part es va refugiar al fort francès de [[Mdina (Senegal)|Medina]], que Umar va assetjar; el mulat Paul Holl va resistir el setge de tres mesos, fins que el general [[Louis Faidherbe]] va arribar en ajut i es va haver de retirar el [[18 de juliol]] de [[1857]].
El [[1858]] Umar va fortificar Joundian i va entrar al Boundou i al Futa atacant el [[1859]] Matam, però fou rebutjat i va tornar a Nioro. Els francesos van ocupar Guénou, van netejar les rodalies de Bakel i es van apoderar dels territoris del Dimar i del Damga. El Futa Toro es va escapar a l’autoritat d'Umar i llavors va voler desplaçar a la població de la zona cap a Kaarta, que havia quedat despoblada, amb la idea de tenir pobles fidels prop de Nioro; però els tocolor no volien emigrar i va caler fer cremar els pobles per obligar a la gent a marxar a [[Kaarta]]; l’èxode va provocar malalties i sobretot una gran fam. El [[1860]] Umar va reprendre la conquesta del regne bambara de [[Kaarta|Segu]], que fou assolat. El gener del [[1861]] va vèncer a Tio als exèrcits d'Ali Diara de Segu i d'Ahmadou Ahmadou de Masina, i va ocupar Nyamina, Sansanding i finalment Segu el [[10 de maig]] de [[1861]]. La ciutat fou fortificada i l'islam imposat
Poc després Umar va conquerir [[Tombuctú]] i la va saquejar però els maures kounta de la Bakkakiyya es van aliar als peuls que es van revoltar dirigits per Balobo, germà de l'executat rei de Masina, i junts van assetjar Hamdallahi durant 8 mesos; quan la gana va fer impossible la resistència, Umar va fer cremar la ciutat i es va refugiar als penyasegats de Bandiagara, on abandonat pels seus partidaris, va morir misteriosament, fent saltar una càrrega d'explosiu; el seu cos no es va trobar. El seu hereu fou el seu fill Ahmadou al-Kabir al-Madani que va governar (1864-1892) les regions orientals com a ''faama'' o virrei; com sobirà suprem o califa el va succeir el seu nebot Tidani Tal.
| |||