Història de la tipografia: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - esperar a que comenci + esperar que comenci |
m Corregit: - alfabets sans serif, + alfabets de pal sec, |
||
Línia 67:
S'utilitza massivament el [[fotomuntatge]] i la racionalitat, amb elements geomètrics simples i colors purs, sense interpretació de la realitat. Durant aquest corrent van crear-se molts dels tipus tipogràfics que ara trobem rígids i pesats. Els textos es justifiquen totalment, a esquerra i a dreta buscant contrastos entre barres, línies i la negativització.
Jan Tschichold va plasmar totes aquestes inquietuds tipogràfiques en el llibre "Die Neue Typographie", on propugna la puresa i elementalitat utilitzant alfabets
L'estil personal dels anys 20 suposa la llibertat alhora de repartir els textos per la pàgina, d'acord als sentiments i la funcionalitat que l'autor vol donar al text. S'experimenta tècnicament amb la llegibilitat i la visibilitat, en estils que més tard serien considerats de poesia visual. Aquestes dissenyadors més tard fundarien escoles com l'alemanya [[Bauhaus]].
| |||