Màlik-Xah I: diferència entre les revisions

'''Jalal-ad-Dawla Muïzz-ad-Din Abu-l-Fath Màlik-Xah ibn Alp Arslan''', conegut com a '''Màlik-Xah I''' (1055-1092), fou [[sultà]] gran [[seljúcida]] del [[1073]] al [[1092]], sota el qual l'[[imperi seljúcida]] va arribar a la seva màxima extensió i potència.<ref>{{Ref-llibre |cognom=Lambton |nom=Ann K. S. |títol=Continuity and Change in Medieval Persia: Aspects of Administrative, Economic and Social History, 11th-144th Century |url= http://books.google.cat/books?id=lQjkJOUcVIwC&pg=PA169&dq=Malik-Shah+I+empire+largest&hl=ca&sa=X&ei=EcNMUZGoOY-BhQfPo4GYBQ&ved=0CEoQ6AEwBQ#v=onepage&q=Malik-Shah%20I%20empire%20largest&f=false |llengua=anglès | editorial=SUNY Press |data=1988 |pàgines=169 |isbn=1438409974}}</ref>

 

El seu pare [[Alp Arslan]] el va designar com a hereu (''wali al-adh'') el [[1066]] i altres parents van rebre governs a la part oriental de l'imperi. A la seva mort el gener del 1073 a causa d'una ferida causada per un presoner de la campanya contra els [[karakhànides]], el va succeir el fill gran Màlik-Xah I. El seu fill [[Ayaz ibn Alp Arslan]] va rebre les províncies de l'[[Amudarià|Oxus]] superior i el seu germà [[Kawurd ibn Čaghri Beg]] va ser confirmat al [[Kirman]]. El visir [[Nizam al-Mulk Abu Ali al-Hasan|Nizam al-Mulk]] va actuar amb celeritat i la successió fou notificada al califa de Bagdad immediatament al mateix temps que s'assegurava el control de [[Nixapur]] on estava el tresor.