Vodú: diferència entre les revisions

[[Fitxer:JacmelVodou.jpg|rightdreta|300px|thumb|Reunió per a Cerimonia ritual de Vodú a [[Jacmel]], [[Haití]], molt semblant a les realitzades a l'Àfrica subsahariana]]

Com s'ha indicat, el vodú és una forma teista i [[màgia|màgica]] de l'animisme que es desenvolupà entre alguns pobles de l'Àfrica occidental abans de l'època històrica, en els territoris del que fou el Regne de Dahomey (actual [[Benín]]). L'àrea cultural dels pobles [[Fon (grup humà)|fon]], [[gun]], mina i [[ewe]] té concepcions [[metafísica|metafísiques]] comunes, centrades al voltant de la idea d'un principi cosmològic dual d'ordre diví. Per una banda és present el [[Déu]] creador (en un principi Mawu, però el nom del qual pot variar) i per altra banda a una sèrie de déus o esperits actors, fills del Creador. El Déu creador constituiria així el principi [[cosmogonia|cosmogònic]], aïllat dels afers mundans, i els voduns són els déus o esperits actors que manen sobre les qüestions terrenals. És interessant observar la semblança entre aquesta vella dualitat i una altra entre el Déu pantocràtor i el Déu politeuma present en moltes altres religions [[monoteisme|monoteistes]] modernes.

El [[Panteó (mitologia)|panteó]] de voduns és gran i complex. Hi ha set fills directes de Mawu que són interètnics i estan relacionats amb fenòmens naturals o personatges històrics i mítics, juntament amb dotzenes de voduns ètnics, defensors d'un determinat clan o tribu. A més, hi ha els voduns moderns, procedents fonamentalment de Ghana.

[[Fitxer:Yemaya-NewOrleans.jpg|leftesquerra|thumb|Quadre a una casa de la ciutat de [[Nova Orleans]] representant a la deessa [[Yemaya]] de la mitologia [[yoruba]], unes costums religioses portades pels [[esclaus]] de l'Àfrica a l'Amèrica, deessa molt estesa per extensió a la iconografia del vudú.]]

Diversos règims totalitaris a l'Àfrica occidental van intentar suprimir el vodú juntament amb altres formes de religiositat, però avui en dia tornen a estar en voga. Més de 30 milions de persones practiquen actualment el vudú africà en nombrosos països del [[Golf de Guinea]]. Per a qualsevol persona interessada en el vudú originari, la història comparada de les religions o l'[[antropologia]], visitar els museus i mercats vodú de d'Ouidah i Cotonou, al Benín, on és actualment la religió majoritària, o de Lomé, a Togo, resulta una experiència fascinant.

La religió vodú suposa el creure en la vida després de la mort, així com en l'existència de diverses jerarquies espirituals de caràcter maligne, benigne o amoral, anomenades ''loàs''. Aquestes influeixen en el món terrenal gràcies a l'acció d'un alt sacerdot. Aquest és conegut com a ''houngan'' i la seva funció és, mitjançant l'ajuda dels ens que convoca, aconseguir curacions, informació determinada (cal no confondre-ho amb les visions xamàniques) i influir sobre la naturalesa. Tot això amb finalitats benignes. Una dona pot ser també ''houngan'' si té aptituds i és escollida per a realitzar aquesta tasca. En aquest cas passa a denominar-se ''manbo''.

És possible que el ''houngan'' tingui intencions dolentes o que utilitzi el seu poder de convocatòria per al mal; aleshores és denominat ''bokor''.

El vodú americà és un clar exemple d'evolució sincrètica entre aquesta religiositat teista-animista, les creences cristianes dels esclavistes i les religions locals dels pobles com els [[arauacs]], que s'inicià quan molts africans del golf de Guinea foren utilitzats com esclaus a [[Haití]] i altres zones del [[Carib]].

En els seus inicis mancava d'un clergat i d'uns rituals regulars establerts ([[litúrgia]]), ja que fou una religió perseguida pels esclavistes, que forçaven la conversió al [[cristianisme]].

Del vodú americà se'n deriven altres religions com la ''[[santería]]'', de caràcter molt més mistificat pels corrents cristians. La ''santería'' –una de les màximes expressions sincrètiques del món- usa símbols i sants cristians, que representen ''loàs'' i ritus anteriors, semblants als del vodú.

El vodú ha estat un gran referent per la cultura popular, a causa de la capacitat atribuïda als ''bokor'' per ressuscitar els morts i aprofitar-se'n fent-los treballar (''[[zombi]]es''), així com la de provocar la mort a voluntat. Del mateix interès popular han resultat altres elements folklòrics com les ''nines de vodú'' o la popularitat de figures del panteó vodú com el [[Baró Samedi]]. Existeix una gran literatura i filmografia al respecte, que tendeix a deformar i endimoniar el que, avui en dia, és la religió de més de 40 milions de persones en tot el món.

* DonatAtès que el vodú era una pràctica religiosa dels esclaus negres clandestina i perseguida aviat la paraula vodú va prendre connotacions pejoratives. A més alguns aspectes d'aquesta religió no van ser entesos pels europeus.