Galaic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 17:
[[Fitxer:Iberia_300BC-es.svg|thumb|280px|Mapa d'Hispània (vers 200 a.C.)[http://arkeotavira.com/Mapas/Iberia/Populi.htm]]]
[[fitxer:Galician-Celtic princeps - albioni.jpg|thumb|100px|Estela amb l'inscripció de Nicer Clutosi.]]
El '''galaic''' és una [[llengües cèltiques|llengua cèltica]] extinta que es va parlar a [[Hispània]] abans i durant el [[procés de romanització]] de la península.<ref>{{
== Aspectes històrics, socials i culturals ==
=== Fonts ===
El corpus que documenta la llengua galaica està format únicament per paraules aïllades i petites expressions contingudes en inscripcions llatines o en glosses citades per autors clàssics, juntament amb uns pocs [[antropònim]]s, [[etnònim]]s, [[topònim]]s i [[teònim]]s. A més les [[llengües iberoromàniques]] occidentals modernes conserven algunes formes cèltiques que possiblement són atribuïbles a l'antic celta galaic.
=== Distintivitat ===
Tant [[Pomponi Mela]] com [[Plini el Vell]] van escriure sobre les poblacions cèltiques i no cèltiques de [[Gallaecia]] i [[Lusitània]]. Alguns autors moderns han especulat sobre la possibilitat que ambdues regions compartissin una mateixa llengua cèltica, mentre que altres autors apunten dificultats no resoltes dins d'aquesta hipòtesi, com les característiques fonètiques incompatibles d'ambdues regions, com la preservació de ''p-'' en [[lusità]] i el reflex inconsistent de les [[consonant líquida|consonants líquides]] sil·làbiques.<ref>Entre ells els Praestamarci, Supertamarci, Nerii, Artabri, i en general tots els pobles que vivien vora el mar llevat els Grovi del sud de Galícia i nord de Portugal: ''Totam Celtici colunt, sed a Durio ad flexum Grovi, fluuntque per eos Avo, Celadus, Nebis, Minius et cui oblivionis cognomen est Limia. Flexus ipse Lambriacam urbem amplexus recipit fluvios Laeron et Ullam. Partem quae prominet Praesamarchi habitant, perque eos Tamaris et Sars flumina non longe orta decurrunt, Tamaris secundum Ebora portum, Sars iuxta turrem Augusti titulo memorabilem. Cetera super Tamarici Nerique incolunt in eo tractu ultimi. Hactenus enim ad occidentem versa litora pertinent. Deinde ad septentriones toto latere terra convertitur a Celtico promunturio ad Pyrenaeum usque. Perpetua eius ora, nisi ubi modici recessus ac parva promunturia sunt, ad Cantabros paene recta est. In ea primum Artabri sunt etiamnum Celticae gentis, deinde Astyres.'', Pomponi Mela, Chorographia, III.7-9.</ref><ref>cf. Wodtko 2010: 361-362</ref><ref>Prósper 2002: 422 i 430</ref><ref>Prósper 2005: 336-338</ref><ref>Prósper 2012: 53-55</ref> L'evidència filogenètica mostra que l'idioma galaic, si bé comparteix algunes característiques amb el [[celtibèric]] mostra evolucions fonètiques que el diferencien del celtibèric, per la qual cosa clarament són dues llengües diferents.
=== "Revitalització" ===
A principis del segle XXI diversos moviments culturals han mostrat interès a rescatar la tradició cultural galaica. Alguns han arribat a proposar reviure la llengua a través de la reconstrucció d'antic cèltic galaico mitjançant la [[reconstrucció lingüística]], a partir de les evidències existents i llengües cèltiques com l'[[irlandès antic|antic irlandès]] o el reconstruït [[protocelta]]. Una de les aspiracions d'aquests moviments culturals és la creació d'un diccionari ''atebivota'' format per paraules del galaic. Aquests treballs han estat recolzats per l'anomenada ''Lliga Céltiga Galaica'', que a més promou l'intercanvi amb altres moviments pancèltics com la [[Lliga Cèltica]], encara que aquesta última només reconeix moviments lligats a llengües cèltiques vives, no llengües cèltiques extintes..<ref>{{
== Descripció lingüística ==
Algunes de les característiques principals del celta galaico són o no compartides amb el celtíbero i altres llengües cèltiques:
Línia 33:
* [[protoindoeuropeu|pIE]] ''*-ps-, *-ks-'' > ''*-xs-'' > ''-s-'': testimoniat en el topònim <small>AVILIOBRIS</small> derivat de ''*Awil-yo-brix-s'' < pre-Celta ''*Awil-yo-brig-s'' '[[Oppidum]] ventós',<ref>Curchin 2008: 117</ref><ref>Prósper 2002: 357-358</ref> el topònim modern ''Osmo'' ([[Cenlle]], ''Osamo'' 928 AD) derivat d' ''*Uχsamo-'' 'el més alt'.<ref>Prósper 2005: 282</ref>
* Pèrdua de ''*p-'' > ''*φ-'' > ∅?:<ref name="Prósper 2005: 336">Prósper 2005: 336</ref><ref>Prósper 2002: 422</ref> testimoniat en topònims com <small>C(ASTELLO) OLCA</small> < ''*φolkā-'' 'bolcat', l'antropònim <small>ARCELTIUS</small> < ''*φari-kelt-y-os''; el topònim <small>C(ASTELLO) ERCORIOBRI</small> < ''*φeri-kor-y-o-brig-s'' 'Overshooting hillfort'; el topònim <small>C(ASTELLO) LETIOBRI,</small><ref>Curchin 2008: 123</ref> < ''*φle-tyo-brig-s'' 'oppidum eixamplat', o ''*φlei-to-brig-s'' 'oppidum gris';<ref>Prósper 2005: 269</ref> així com el topònim [[Iria Flavia]] < ''*φīweryā-'' (nominatiu ''*φīwerī'') 'fèrtil' (forma femenina, cf. en [[sànscrit]] el femení ''pīvari-'' 'grossa');<ref>Delamarre 2012: 165</ref> el topònim <small>ONTONIA</small> < ''*φont-on-'' 'camí';<ref>Delamarre 2012: 2011</ref> l'antropònim <small>LATRONIUS</small><ref>Vallejo 2005: 326</ref> de ''*φlā-tro-'' 'lloc; pantalons'; l'antropònim <small>ROTAMUS</small> < ''*φro-tamo-'' 'el que està més endavant';<ref>Koch 2011:34</ref> topònims ''Bama'' ([[Touro]], ''Vama'' 912) ambdós d' ''*uφamā-''<ref>Cf. Koch 2011: 76</ref> 'la que està més dessota', ''Iñobre'' ([[Rianxo]]) < ''*φenyo-brix-s''<ref>Prósper 2002: 377</ref> 'Oppidum d'aigua', ''Bendrade'' ([[Oza dos Ríos]]) < ''*Vindo-φrātem'' 'Oppidum blanc' i ''Baiordo'' ([[Coristanco]]) < ''*Bagyo-φritu-'', on el segon element és la paraula protocelta per 'gual'.<ref>Carlos Búa (2007) ''O Thesaurus Paleocallaecus'', p 38-39, a {{
* Conservació de ''*p-'' > ''p-''?: En primer lloc totes aquestes etimologies són perfectament explicables des d'arrels que no contenen /p-/, per exemple OLCA pot procedir fàcilment de l'arrel PIE *h₂olk-eh₂ 'recinte, fortí' (cfr. got. ''alhs'' 'temple', saxó ''ealgian'' 'protecció'). LETIOBRI sembla un senzill hidro-topònim format sobre un riu *letio, 'castro del riu letio', que es repeteix en el riu Leza < *letia afluent de l'Ebre (La Rioja) i el riu Leça (medieval Letia) < *letia (Oporto).<ref>MORALEJO, Juan J: «Hidronimia prerromana de Gallaecia». En Onomástica Gallega II, Verba- Anexo 64, (2009), pp. 37-90.</ref>
Línia 44:
* Reducció del diftong ''*ei'' > ''ē'': com en el teònim <small>DEVORI</small> < ''*dēwo-rīg-ē'' < pre-celta ''*deiwo-rēg-ei'' 'Al rei dels deus'.<ref>Prósper 2005: 338; Jordán Cólera 2007: 754.</ref>
* [[Lenició]] de ''*m'' el grup ''*-mn''V- > ''-un''V-:<ref>Prósper 2002: 425-426.</ref><ref>Prósper 2005: 336.</ref> <small>ARIOUNIS MINCOSEGAECIS</small>, formes de datiu d' ''*ar-yo-uno- *menekko-seg-āk-yo-'' 'A les [deitats] dels camps de molts cultius' < pre-celta ''*ar-yo-mno-''.<ref>Prósper 2002: 205-215.</ref>
* [[assimilació fonètica|Assimilació]] ''*p.. kʷ'' > ''*kʷ.. kʷ'': com en l'[[etnònim]] ''Querquerni'' derivat de ''*kʷerkʷ-'' < pIE ''*perkʷ-'' 'roure, alzina'.<ref>Luján 2006: 724</ref> Encara que aquest nom també ha estat interpretat com a [[lusità]] per B. M. Prósper,<ref>Prósper 2002: 397</ref> que proposa per a aquesta llengua l'evolució ''*p.. kʷ'' > ''*kʷ.. kʷ'' > ''*p.. p''.<ref>{{
* Reducció de diftong ''*ew'' > ''ow'' > ''ō'':<ref name="Prósper 2002: 423">Prósper 2002: 423.</ref> com en els antropònims <small>TOUTONUS / TOTONUS</small> 'del poble' derivat de ''*tout-'' 'poble, nació, tribu' < pIE ''*teut-''; <small>CLOUTIUS</small> 'famós, notable', encara que es té <small>VESUCLOTI</small> 'que té bona fama, bon nom' < pre-celta ''*Kleut-y-os, *Wesu-kleut(-y)-os''.<ref>Prósper 2002: 211</ref> En celtibèric hi ha les formes ''toutinikum/totinikum'' que mostren el mateix procés.<ref>Jordán Cólera 2007: 755</ref>
* [[Comparació (sintaxis)|Comparatiu]]s en ''-iso'': topònims: <small>BERISO</small> < ''*Berg-iso-'' 'més alt' (Birizo).
Línia 57:
* Datiu plural acabat en ''-bo'' < pIE ''*bʰo'', davant del celtibèric que té ''-bos'':<ref name="Prósper 2005: 345"/> <small>LUGOUBU/LUCUBO</small> 'A (els tres déus) Lug'.
El celta galaic sembla ser una [[llengües cèltiques#Classificació lingüística|llengua Q-cèltica]], com suggereixen les següents grafies en inscripcions locals: <small>ARQVI, ARCVIVS, ARQVIENOBO, ARQVIENI[S], ARQVIVS</small>, totes probablement de l'IE paleohispànic ''*arkʷios'' 'arquer', mostrant retenció del [[protocelta]] ''*kʷ''.<ref name=koch2011>{{
<center><Gallery caption="Algunes inscripcions locals llatines que incorporen noms autòctons, apel·latius i expressions" widths="200px" heights="200px" perrow="3">
Línia 73:
== Bibliografia ==
* Curchin, Leonard A. (2008) [http://estudiosgallegos.revistas.csic.es/index.php/estudiosgallegos/article/view/41 Estudios Gallegos''The toponyms of the Roman Galicia: New Study'']. CUADERNOS DE ESTUDIOS GALLEGOS '''LV''' (121): 109-136.
* {{
* {{
* {{
* Luján Martínez, Eugenio R. (2006) [http://www4.uwm.edu/celtic/ekeltoi/volumes/vol6/6_16/lujan_6_16.pdf ''The Language(s) of the Callaeci'']. e-Keltoi '''6''': 715-748.
* {{
* Prósper, Blanca María and Francisco Villar (2005). ''Vascos, Celtas e Indoeuropeos: Genes y lenguas.'' Ediciones Universidad de Salamanca. ISBN 978-84-7800-530-7.
* {{
* {{
* Wodtko, Dagmar S. (2010) ''The Problem of Lusitanian'', in {{
{{Llengües cèltiques}}
| |||