Vidal de Canyelles: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot inserta {{Autoritat}} |
m Canvis menors, neteja AWB |
||
Línia 1:
[[Fitxer:Vidal de Canellas.jpg|250px|thumb|[[Bisbe]] Vidal de Canyelles]]
'''Vidal de Canyelles''' (en [[aragonès]]: ''Vidal de Canellas'') ([[Canyelles]], [[1190]]? - [[Osca]], ''post'' [[1252]]) va ser [[bisbe d'Osca]] i compilador dels [[Furs d'Aragó]] en l'obra jurídica coneguda com a ''Complitaio Maior'', ''In excelsis Dei Thesauris'' o també [[Vidal Mayor]] en honor seu ([[1247]]), primera codificació general de les lleis del [[Regne d'Aragó]] i efectuada durant el regnat de [[Jaume I d'Aragó]].
== Biografia ==
En els anys [[1220]] estudià [[Dret comú]] i [[Dret canònic]] a l'escola de la [[catedral de Barcelona]] i després a la [[Universitat de Bolonya]], on probablement coincidí amb una altra de la grans figures relgioses del regnat de [[Jaume I d'Aragó]], fra [[Ramon de Penyafort]], que posteriorment fou canonitzat. El [[1234]] ocupà el càrrec de [[paborde]] de la [[Seu de Barcelona]] i el [[1236]] va ser nomenat [[bisbe d'Osca]], labor que desenvoluparia fins a la seva mort, vers el [[1252]].
El [[1238]] mateix assistí a la [[conquesta de la ciutat de Balansiya]] on provà de conciliar els interessos de la noblesa amb els de la corona, fet pel qual obtingué el reconeixement del rei Jaume I i l'alqueria d'[[Alboraia]].<ref>Ajuntament d'Alboraia, ''[http://www.alboraya.org/basesAyto/home.nsf/VW001/Historia_Llibre_Repartiment?opendocument&sec=Conoce_Alboraya&menu=Menu06&submenu=subMenu06-01&lg=vl història d'Alboraia]''</ref> Així mateix, també estigué present als concilis de Tarragona i de Lyon del [[1245]].
Línia 12:
D'aquest anys data l'encarrec reial de reunir en un únic codi legal els furs de les ciutats aragoneses partint de la base del [[Fur extens de Jaca]], que era el més ampli i desenvolupat de l'època i tenia el seu origen en el primer que fou atorgat a la ciutat, l'antic [[Fur de Jaca]].
Vidal de Canyelles rebé l'encàrrec el [[1247]] després de les deliberacions consensuades a les Corts d'Osca per tal de redactar aquest Fur General del Regne d'Aragó. La seva primera versió fou en llatí i coneguda pel nom de ''Compilatio minor''. Una reelaboració ampliada posterior en [[aragonès]] (l'única que s'ha conservat) i coneguda com a ''Compilatio Maior'' o ''In excelsis Dei Thesauris'' estava destinada a esdevenir la culminació de l'obra jurídica que fixaria definitivament i general uns furs unificats pel [[Regne d'Aragó]]. L'obra fou divulgada amb el nom de ''[[Vidal Mayor]]'' en honor a Vidal de Canyelles.
Malgrat que el ''[[Vidal Mayor]]'' fou rebutjat per l'[[Extremadura aragonesa]], on es conservà el seu dret local fins al [[1598]], l'abast del ''[[Vidal Mayor]]'' supera al d'una simple col·lecció de furs, doncs compta amb precisions tècniques adreçades tant als [[forista|foristes]], que eran els professionals del Dret que s'encarregaven de redactar els Furs, com als lletrats experts en l'administració de justícia.
== Referències ==
{{Referències}}
== Bibliografia ==
* [http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0014549 Enciclopèdia Catalana]
* {{es}} [http://www.diocesisdehuesca.org/directorio/diocesis/diocesisepi.htm Obispado de Huesca]
Línia 28:
{{Gov reg car|}}
|-
{{Gov pre| rows=1 | abans= [[García de Gúdal]]}}
{{Gov tit| títol= [[Bisbe d'Osca]] | llista= [[Llista de bisbes d'Osca]] |anys=1236–1252}}
{{Gov pos | rows=1 | després= [[Domingo de Sola]]}}
{{end}}
{{Autoritat}}
{{ORDENA:Canyelles, Vidal}}
[[Categoria:Bisbes d'Osca]]
[[Categoria:Bisbes catalans]]
| |||