Karl Dönitz: diferència entre les revisions

Almenys en dues ocasions, els èxits dels Aliats contra les operacions submarines van fer que Dönitz investigués els possibles motius. Entre els considerats estaven l'espionatge i la interceptació i decodificació de les comunicacions navals alemanyes (la versió naval d'Enigma). Les investigacions sobre la seguretat en les comunicacions portà a la conclusió de què la causa més probable era l'espionatge, sinó la casualitat. Tanmateix, l'[[1 de febrer]] de [[1942]], Dönitz ordenà que els seus submarins portessin una versió millorada de la màquina Enigma, la M4. La Kriegsmarine va ser l'única branca de la Wehrmacht que va fer servir aquesta versió millorada, mentre que les altres van seguir fent servir les versions antigues d'Enigma. El nou sistema s'anomenà "Tritó" ("Tauró" pels Aliats), i durant un temps, aquest canvi en l'encriptació de les comunicacions causà considerables dificultats als desxifradors aliats, i portà 10 mesos de feina que les comunicacions a través de "Tauró" poguessin ser llegides amb normalitat.

 

 

Durant 1943, la guerra a l'[[Oceà Atlàntic|Atlàntic]] es girà de nou contra els alemanys, però Dönitz seguí treballant per tenir més submarins i tecnològicament millors. Al final de la guerra, la flota de submarins alemanya era la millor del món, i els darrers models, com l'[[U-Boot tipus XXI]], serviren com a models pels submarins [[Unió Soviètica|soviètics]] i [[Estats Units|americans]]. Tanmateix, millores com el [[Snorkel submarí|Snorkel]] o l'[[U-Boot tipus IX]] van aparèixer tard per la indeferència, sinó hostilitat, de Dönitz cap a les noves tecnologies. Aquesta oposició de Dönitz al major Tipus IX no era única: l'almirall [[Thomas Hart]], que comandà la [[Flota Asiàtica]] dels Estats Units a les [[Filipines]] a l'esclat de la [[Guerra del Pacífic]], s'oposava a les flotes de submarins "massa luxosos".