Llenguatge verbal: diferència entre les revisions

El '''llenguatge verbal''' és un procediment de [[comunicació]] que usa [[símbol]]s associats per regles, ambdós arbitraris i per conveni, per a codificar [[informació]] i descriure [[significat]]s. Està molt vinculat a la [[llengua]] i la realitat [[social]], lloc i època, dels individus que l'utilitzen. Per exemple, un nen que només parla xinès no pot comprendre el significat de les paraules d'un nen que parla en català mentre que sí que entendrà el plor de l'altre. Mentre el llenguatge no verbal pot ser [[cultural]], per exemple una baixada de la mirada pot ser rebuda com a senyal de respecte u d'hostilitat, o més transversal interculturalment, com un somriure, el llenguatge verbal sempre és específic i artificial, depenent d'un codi consensuat particular que cal aprendre conscientment. Canvïa amb la societat però de manera més lenta, causant de vegades [[anacronisme]]s. Utilitza els canals oral ([[veu]]-[[oïda]]) i escrit (gràfic-vista).<ref name=chumillas>[http://ioc.xtec.cat/materials/FP/Materials/1752_EDI/EDI_1752_M08/web/html/WebContent/u1/a1/continguts.html La comunicació] ''Habilitats socials.'' [[Institut Obert de Catalunya]] {{ca}}</ref><ref>Ricard Morant, Miquel Peñarroya i Prats, ''Llenguatge i cultura'', [[Universitat de València]], [[1995]]. ISBN 9788437018423 {{ca}}</ref>

 

 

La comunicació verbal o "digital" és la part de la comunicació, en contraposició amb la [[comunicació no verbal]] ([[expressió facial]], [[cinèsica]], [[actitud]] física, [[Entonació (fonètica)|entonació]], [[cadència]] de les paraules, [[to]] de [[veu]], signes vestimentaris, accessoris, etc.), que es duu a terme utilitzant únicament com a codi el llenguatge verbal, que és el [[llenguatge]] que usa signes [[verb]]als. No tots els llenguatges amb lletres o caràcters són verbals, per exemple no ho són els [[llenguatges de programació]], el [[música|musical]] i el [[matemàtic]].<ref name=chumillas/>