Constantí I el Gran: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: va reanomenar [[Constantinoble > va canviar de nom a [[Constantinoble
Línia 148:
Constantí, seguint un costum estès, no va ser batejat fins poc abans de la seva mort el [[337]], quan la seva elecció va recaure sobre el bisbe arrià [[Eusebi de Nicomèdia]], que tot i ser aliat d'[[Arri]], encara era el bisbe de la regió. Eusebi era també amic íntim de la germana de Constantí, cosa que probablement assegurava la seva tornada des de l'exili.
 
Poc després de la batalla del Pont Milvi, Constantí va lliurar al papa [[Silvestre I]] un palau romà que havia estat propietat de [[Dioclecià]] i anteriorment de la família patrícia dels Plaucis Laterans, amb l'encàrrec de construir una [[basílica]] de culte cristià. El nou edifici es va construir sobre les casernes de la guàrdia pretoriana de [[Maxenci]], els ''[[cavaller romà|equites singulares]]'', convertint-se en seu catedralícia sota l'advocació del Salvador, substituïda aquesta més tard per la de Sant Joan. Actualment es coneix com [[Basílica de Sant Joan del Laterà]]. El [[324]] l'emperador va fer construir [[Antiga basílica de Sant Pere|una altra basílica]] a Roma, en el lloc on segons la tradició cristiana martiritzaren a [[Sant Pere]]: el turó del Vaticà, que actualment acull la [[Basílica de Sant Pere]].
L'[[Edicte de Milà]], promulgat per Constantí i [[Licini I|Licini]] el [[313]], va despenalitzar la pràctica del cristianisme i es van tornar les propietats de l'Església. Anteriorment a aquest edicte, molts cristians havien estat martiritzatmartiritzats en les diferents persecucions a què s'havien vist sotmesos.
 
Després de l'edicte es van obrir noves vies d'expansió per als cristians, incloent-hi el dret a competir amb els pagans en el tradicional ''[[cursus honorum]]'' per les altes magistratures del govern, i també van guanyar una major acceptació dins la societat civil en general. Es va permetre la construcció de noves esglésies i els líders cristians van assolir una major importància (com a exemple d'això, els [[bisbe]]s cristians van adoptar unes postures agressives en temes públics que mai abans s'havien vist en altres religions).