Alcínous (rei): diferència entre les revisions

A la [[mitologia grega]], '''Alcínou''' (en [[Grec antic|grec]] Ἀλκίνοος ''Alkínoös'', 'ment poderosa') fouva ser [[rei]] dels [[feacis]], [[fill]] de [[Fèax]] (o de [[Nausítou]], segons altres).

Es casà amb la seva neboda [[Areté (mitologia)|AreteAreté]], filla de [[RexenorRexènor]], amb qui va ser pare de [[Nausica]], [[Laodamant]], [[Hali]] i [[Clitoneu]]. Areté viu al palau amb el seu marit i els fills, amb gran honor i respectada per tots. El poble estima els reis, que són hospitalaris amb els estrangers, sobretot amb els nàufrags. El seu palau està envoltat per un jardí meravellós, on tot lany hi maduren tota mena de fruits.

Va acollir l'[[argonauta]] [[JasóJàson]] i a [[Medea]] en la seva fugida de [[Còlquida]] desprésquan deja havien robarrobat el [[Velló d'or]]. EnA arribar,la cort d'Alcínou vatroben demanaruns emissaris del rei [[Eetes]], que Medeatenen fosper retornadamissió alstornar seusMedea paresal seu pare, si encara era verge. JasóSinó, que es quedi amb Jàson. Jàson i Medea consumaren llavors ràpidament el seu matrimoni, oficiat per AreteAreté, salvant així Medea del càstig que l'esperava a la Còlquida. Els ambaixadors còlquids no es van atrevir a tornar al seu país i es van establir amb els feacis, mentre que els argonautes reprenien el seu viatge, després que Areté hagués ofert regals al nou matrimoni.

També va acollir [[Odisseu]] després d'un naufragi, de tornada de l'illa de [[Calipso (mitologia)|Calipso]]. [[Homer]] anomena l'illa d'Alcínou Esquèria, potser l'actual [[Corfú]]. AquestOdisseu li va explicar al rei les seves aventures en el decurs d'un banquet i, tot i les amenaces de [[Posidó]], Alcínou eldecideix vadonar-li ajudaruna anau per reprendre el seu viatge a [[Ítaca]]. Per impedir-ho, Posidó va transformar el nou vaixell d'Odisseu en pedra, amb la qual cosa va bloquejar el port de feacis.

Alcínou va ser objecte d'un culte heroic a la ciutat de [[Corcira]] (un dels dos ports de la ciutat porta el seu nom).<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=21|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>

{{commonscatreferències}}

* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62, Col·lecció1997, p. 14. (El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997). ISBN 84-297-4146-1, plana 14.