Curets (divinitats): diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot endreça interwikis |
Cap resum de modificació |
||
Línia 1:
[[File:Curetes.png|thumb|Curets]]
Segons la [[mitologia grega]], els '''Curets''', (
Hi ha tradicions molt diferents sobre el seu origen. De vegades se'ls identifica amb els [[curetes]] d'Etòlia, un poble molt antic esmentat a la ''[[Ilíada]]''. però més freqüentment són considerats [[fill]]s de [[Socos]] i de [[Combe]]. Segons aquesta versió, eren set, i originaris d'[[Eubea]], i es deien Primneu, Mimant, Àcmon, Damneu, Ocitous, Ideu i Melisseu. Van ser expulsats pel seu pare d'Eubea i van errar amb la seva mare per diferents parts de Grècia. A [[Regió de Frígia|Frígia]] van tenir cura de [[Dionís]], i a l'[[Àtica]] van fer cap a la cort del rei [[Cècrops]] que els va ajudar a lluitar contra el seu pare Socos i a tornar a la seva pàtria. La seva mare, Combe, era anomenada també Calcis ([[Bronze|bronze]]), perquè es deia que havia inventat les armes de bronze, i els seus fills, els Curets, ballaven colpejant les seves armes contra els escuts de bronze que portaven.
Una altra tradició explicava que els Curets eren fills de [[Gea]], la Terra, o bé de [[Zeus]] i d'[[Hera]]. O d'[[Apol·lo]] i la [[nimfa]] Danais, i encara hi ha més versions. També en varia el nombre segons els autors. La llegenda més coneguda en la que intervenen és la que fa referència a la infantesa de Zeus. Estaven instal·lats a [[Creta]], on es dedicaven al culte de [[Rea (mitologia)|Rea]]. La [[deessa]], després d'infantar Zeus en una cova del [[mont Ida]], el va confiar a la nimfa [[Amaltea (mitologia)|Amaltea]]. Però com que [[Cronos]] el buscava per menjar-se'l, Amaltea va demanar als Curets que amb les seues [[dansa|danses]] [[guerra|guerreres]] impedissin que aquest sentís els plors del petit. Per aquest motiu, són confosos sovint amb els [[Coribants]] i amb els [[Dàctils]].
== Bibliografia ==▼
* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 209. Barcelona, octubre del 1997. ISBN 84-297-4146-1, plana 58.▼
* Margalida Capellà i Soler, Poetes gregues antigues, Biblioteca Serra d'Or, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, p. 87 ISBN 84-8415-617-6 http://books.google.cat/books?id=asQXG9NsjTwC&pg=PA87&dq=curetes+pausanias&hl=ca&ei=LpJITMDJEovd4AaNlvT9DA&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=9&ved=0CEoQ6AEwCDgK#v=onepage&q&f=false`]▼
* Pausanias, Traduction française de l'abbé Gedoyn, Pausanias ou Voyage historique, pittoresque et philosophique de la Grèce. Paris, Debarle, 1796. http://remacle.org/bloodwolf/erudits/pausanias/table.htm Philippe Remacle ''et al'', 2003. [consulta: 24/7/2010]▼
Altres tradicions diuen qie els Curets tenien el do de la profecia i que van explicar a [[Minos]] com podia tornar a la vida el seu fill [[Glauc de Creta|Glauc]]. A petició d'Hera van amagar [[Èpaf]], fill d'[[Io (nimfa)|Io]]. Zeus, pare d'Èpaf, enfadat, va fulminar els Curets amb un llamp.<ref>{{ref-llibre|cognom=Grimal|nom=Pierre|títol=Diccionari de mitologia grega i romana|pàgines=123|lloc=Barcelona|editorial=Edicions de 1984|any=2008|isbn=9788496061972}}</ref>
== Referències ==
{{referències}}
▲== Bibliografia ==
▲* Parramon i Blasco, Jordi: ''Diccionari de la mitologia grega i romana''. Barcelona: Edicions 62,
▲* Margalida Capellà i Soler, ''Poetes gregues antigues
▲* [[Pausànias (geògraf)|Pausanias
{{ORDENA:Curets}}
[[Categoria:Patronímics de la mitologia grega]]
[[Categoria:Articles amb interviquis locals]]
| |||