Diputació de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
normalitzo infotaula
Línia 1:
{{infotaula d'organització
{{diputació provincial
| nom = Diputació de Barcelona
| bandera = Flag of Barcelona province(official).svg
|etiqueta_govern1 = Vicepresidència
| escut = Sense Escut Oficial.svg
|nom_govern1 = [[Dionís Guiteras i Rubio]]
| president = [[Mercè Conesa i Pagès]] ([[Convergència Democràtica de Catalunya|CDC]])
|etiqueta_govern2 = Diputats
| vicepresident = [[Dionís Guiteras i Rubio]] ([[Esquerra Republicana de Catalunya|ERC]])
|nom_govern2 diputats = 51
| fundació = [[1822]]
| desaparició =
| seu = [[Casa Serra (Barcelona)|Casa Serra]] ([[Barcelona]])
| web = http://www.diba.cat/
}}
[[Fitxer:PiC-Serra-rb.catalunya-1340-01.jpg|thumb|Façana de la [[Casa Serra (Barcelona)|Casa Serra]], seu de la Diputació de Barcelona]]
Linha 35 ⟶ 30:
Al llarg de les dècades següents, les diputacions van quedar reduïdes a uns organismes deliberatius i consultius de les elits burgeses, ja que el veritable poder decisori i executiu corresponia al governador civil de la província.
 
Les diferents lleis provincials els atorgaren un paper d'instància intermèdia entre els municipis i el govern central.  Durant molts anys, la Diputació va dedicar la meitat del seu pressupost a la construcció de carreteres, amb l'objectiu d'acostar les comarques interiors a la costa i traçar una xarxa viària compatible amb la ferroviària, que tot just es començava a construir.  
 
=== El gran salt (1868-1874) ===
El gran salt polític es va produir durant el sexenni democràtic, entre 1868 i 1874, en què la Diputació va tenir un paper destacadíssim com a instància de poder i de representació popular, sobretot quan el 1871 s'implantà el sufragi universal masculí, que va donar pas a la victòria dels republicans federals.
 
Amb la proclamació de la I República, el febrer de 1873, la Diputació de Barcelona es va convertir en la institució catalana més fidel al nou règim, sota les presidències d'Anselm Clavé  i d'Ildefons Cerdà, i va impulsar la Junta de Salvació de Catalunya a fi de fer front a l'ofensiva militar carlina.
 
=== La Restauració (1874) ===
Linha 50 ⟶ 45:
 
=== La presidència de Prat de la Riba (1907-1923) ===
La crisi colonial de 1898 va posar de manifest la incapacitat dels partits dinàstics per connectar amb l'opinió pública, la burgesia, els intel·lectuals i professionals, fins al punt que es produí un tomb polític substancial que, el 1907, féu possible que  Enric Prat de la Riba  fos elegit president de la Diputació.
 
Fins al cop d'estat de 1923, Catalunya va viure una etapa apassionant, culturalment fructífera i socialment convulsa, on s'experimentà un primer autogovern mitjançant la Mancomunitat de Catalunya: la unió de les quatre diputacions provincials per dur a terme un projecte de modernització en tots els camps, en gran part reeixit però estroncat per la Dictadura de Primo de Rivera.
Linha 62 ⟶ 57:
 
=== La democràcia i els nostres dies ===
Durant la transició democràtica, el retorn de l'exili de  Josep Tarradellas  va convertir la Diputació en el principal suport administratiu i econòmic per a la Generalitat provisional.
 
Aprovada la Constitució, el 1978, i celebrades les primeres eleccions municipals, l'abril de 1979, Tarradellas continuà en la presidència de la Diputació fins a la celebració de les primeres eleccions autonòmiques l'any següent.
Linha 157 ⟶ 152:
 
{{Esborrany de Catalunya}}
{{coord|41|40|N|2|00|E|region:ES-CT_type:adm1st|display=title}}
 
{{ORDENA:Diputacio De Barcelona}}