Assaonador: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15672158 a 15034370 de ArnauBot. [s]
m Robot: reemplaçament automàtic de text (-abril del 2000 +abril 2000)
Línia 5:
Els '''assaonadors''' eren els que compraven les pells ja netes als [[blanquers]] per tal d'iniciar-ne la transformació en cuir, un procés d'adobament que durava uns quants mesos: primer submergien les pells embotides amb plantes [[roldor]], passat un temps les assecaven i finalment les saginaven amb greix per tal que tornessin a ser flexibles.<ref name="Margalef"/> Després podien aplicar-hi altres processos: tenyir-les, treure'n les arrugues, assecar-les, llustrar-les i cilindrar-les.<ref name="Diccionari">{{ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 68, entrada: "assaonador"|isbn=84-297-3521-6}}</ref> El resultat final era el cuir, a punt de ser venut a aquells diversos oficis que en feien els béns de consum útils. A causa de la intensa [[pudor]] que generava aquesta activitat i també de la necessitat de disposar a prop d'una [[séquia]] amb aigua abundant, els assaonadors solien tenir llurs obradors i calciners en llocs marginals dins les [[ciutat]]s, o fins i tot a fora, a prop dels blanquers.
 
En trobem esmentats en documents dels darrers [[segle]]s [[Edat mitjana|medievals]] de [[Barcelona]], [[Lleida]], [[Girona]], etc. A [[Barcelona]] el gremi devia ser fundat a finals del segle XIII, ja que el [[1311]] s'aprovaren els seus primers estatuts; el nombre de membres va anar variant: a mitjan [[segle XV]], hi havia trenta-nou '''assaonadors''',<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]], [[abril]] del [[2000]]. ISBN 84-297-4706-0, plana 36.</ref> setanta-dos en el fogatge de 1516, entre quaranta i cinquanta a finals del s. XVI], tan sols una vintena després de la pesta de 1651, i a principis del s. XVII eren altra volta uns quaranta. Cal tenir en compte, però, que des del segle XVI la manufactura del cuir catalana es va deslocalitzar de la capital fugint de les estrictes normes gremials i els elevats costos per tal d'instal·lar-se i créixer a ciutats com Igualada, Manresa, Vic, Olot, Solsona i Girona; i a finals del XVII la indústria fins i tot es desurbanitza per cercar els baixos salaris rurals.<ref name="Margalef"/>
 
== Referències ==