Assaonador: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Bot: revertint edició pròpia sobre l'ordenament alfabètic de categories, projecte erroni. De revisió 15672158 a 15034370 de ArnauBot. [s] |
|||
Línia 5:
Els '''assaonadors''' eren els que compraven les pells ja netes als [[blanquers]] per tal d'iniciar-ne la transformació en cuir, un procés d'adobament que durava uns quants mesos: primer submergien les pells embotides amb plantes [[roldor]], passat un temps les assecaven i finalment les saginaven amb greix per tal que tornessin a ser flexibles.<ref name="Margalef"/> Després podien aplicar-hi altres processos: tenyir-les, treure'n les arrugues, assecar-les, llustrar-les i cilindrar-les.<ref name="Diccionari">{{ref-llibre|cognom=Mestre i Campi |nom=Jesús (director)|títol=Diccionari d'Història de Catalunya |editorial=Edicions 62|data=1998 |pàgines=p. 68, entrada: "assaonador"|isbn=84-297-3521-6}}</ref> El resultat final era el cuir, a punt de ser venut a aquells diversos oficis que en feien els béns de consum útils. A causa de la intensa [[pudor]] que generava aquesta activitat i també de la necessitat de disposar a prop d'una [[séquia]] amb aigua abundant, els assaonadors solien tenir llurs obradors i calciners en llocs marginals dins les [[ciutat]]s, o fins i tot a fora, a prop dels blanquers.
En trobem esmentats en documents dels darrers [[segle]]s [[Edat mitjana|medievals]] de [[Barcelona]], [[Lleida]], [[Girona]], etc. A [[Barcelona]] el gremi devia ser fundat a finals del segle XIII, ja que el [[1311]] s'aprovaren els seus primers estatuts; el nombre de membres va anar variant: a mitjan [[segle XV]], hi havia trenta-nou '''assaonadors''',<ref>Bolòs, Jordi: ''Diccionari de la Catalunya medieval (ss. VI-XV)''. Edicions 62, Col·lecció El Cangur / Diccionaris, núm. 284. [[Barcelona]],
== Referències ==
| |||