|
| guardons =
}}
'''Isabel Colbrandt''', en castellà '''Isabel Colbrán''', més coneguda com a '''Isabella Colbran''' ([[Madrid]], [[2 de febrer]] de [[1785]] - [[Castenaso]], prop de [[Bolonya]], [[7 d'octubre]] de [[1845]]) va ser una [[compositora]] d'[[òpera]] i [[mezzosoprano]] [[Espanya|espanyola]]. VaAmb estaruna casadagran ambveu, [[Gioachinova Rossini]].cantar Eraa tiatots maternaels degrans [[Juliateatres Espínd'Europa. yVa Colbrandt]]tenir una enorme activitat compositora, quesent foules unmés delsconegudes amorsles platònicscol·leccions dededicades [[Gustavoa Adolfola Bécquer]]Reina d'Espanya i a la Zsarina de Rússia respectivament.
L'obra de Colbran, malgrat haver estat compossada abans de que conegués a [[Gioachino Rossini|Rossini]], ha estat classificada com a "d'estil rossiniana". Colbran va influir en ell almenys en que es diu que Rossini pretenia plasmar la vocalitat de Colbran a les seves partitures.
== Biografia ==
Son pare, Juan Colbrandt, era músic de la Capella Reial de la cort espanyola. Va debutar a [[Madrid]] l'any [[1806]], però la major part de la seua carrera es va desenvolupar a [[Itàlia]]. VaEntre esdevenir1811 i 1822, va ser la [[prima donna]] oficial del [[Teatro San Carlo]] de [[Nàpols]]. entre 1811 iEn [[1822.]] Tambées va compondrecasar quatreamb reculls[[Gioachino Rossini]]. Era tia materna de cançons[[Julia Espín y Colbrandt]].
=== Colbran i Rossini ===
A Nàpols, Isabella Colbran era la favorita de l'empresari del Teatro San Carlo, [[Domenico Barbaia]], amb el qui va tenir un afer amorós. Per a obtenir el màxim profit del talent musical de la Colbran, Barbaia va encarregar [[Gioachino Rossini]] la composició d'una sèrie d'òperes per a ella. Àixí, l'any 1815, quan Isabella es trobava al cim de la seua popularitat, Rossini va escriure especialment per a ella el paper protagonista d<nowiki>'</nowiki>''[[Elisabetta, regina d'Inghilterra]]''.
La següent òpera napolitana de Rossini fou ''[[Otello (Rossini)|Otello, ossia il Moro di Venezia]]'' en la qual Isabella va cantar el paper de Desdemona. L'òpera va esdevenir immensament popular; de fet, Isabella es trobava en possessió de les seues millors facultats. No obstant això, poc després, la seua veu va anar deteriorant-se i va començar a mostrar signes de fatiga. Tot i així, va continuar la seua carrera, i va estrenar els papers d'Armida (''[[Armida (Haydn)|Armida]]''), Elcia (''[[Mosè in Egitto]]''), Zoraide (''[[Ricciardo e Zoraide]]''), Ermione (''[[Ermione]]''), Elena (''[[La donna del lago]]''), Anna (''[[Maometto II]]''), i Zelmira (''[[Zelmira]]''), totes compostes per Rossini per a Nàpols.
Finalment, Isabella va deixar Barbaia i va iniciar una relació amb Rossini. Es van casar el [[15 de març]] de 1822. El matrimoni va visitar [[Viena]] i [[Venècia]], on Rossini va compondre ''[[Semiramide]]''. Isabella va estrenar també aquesta òpera en el paper principal, i tot i que l'obra va resultar un vertader èxit i que el paper estava escrit per dissimular els problemes de la cantant, la Colbran va decebre el públic. En una posterior visita a [[Londres]], els seus problemes vocals van agreujar-se, fet que la va fer prendre la decisió d'abandonar els escenaris. Rossini va compondre més òperes abans d'abandonar la seua carrera l'any 1829 (entre elles ''[[Il viaggio a Reims]]'', ''[[Le comte Ory]]'' i ''[[Guillem Tell (òpera)|Guillem Tell]]''), però cap d'elles per a Isabella. Mentre Isabella va romandre a [[Bolonya]], Rossini es va instal·lar a [[París]]. Finalment, Colbran i Rossini es van divorciar l'any 1837, però Rossini va asseguar que Isabella tinguera un bon retir fins a la seua mort, l'any 1845. Per a glòria de Colbran, Rossini sempre la va considerar entre les millors intèrprets de les seues obres.
== Bibliografia ==
{{ORDENA:Colbran, Isabella}}
[[Categoria:Compositors]]
[[Categoria:Mezzosopranos]]
[[Categoria:Cantants madrilenys]]
|
