Max Bruch: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: -"2ª. part pàg. "
m primers senyals
Línia 28:
El seu pare era inspector de policia i la seva mare soprano, de qui va rebre les primeres lliçons de música. A l'edat de 9 anys va escriure la seva primera composició, una cançó d'aniversari per la mare. A partir de llavors, la música era la seva passió, activitat per la qual va ser recolzat i encoratjat pels seu pares. Així va tenir un sobtat esclat de creativitat en què va escriure diverses obres petites com motets, salms, peces per a piano, sonates per a violí, un quartet de corda i fins i tot obres orquestrals com per exemple, l'obertura d'una òpera que planejava sobre Joana d'Arc. Poques d'aquestes primeres obres han sobreviscut. Va rebre les primeres lliçons de teoria musical el 1849 a Bonn amb el professor Heinrich Carl Breidenstein, un amic del seu pare. En aquesta època va visitar per primera vegada la Igeler Hof, una finca a [[Bergisch Gladbach]], on va escriure gran part de la seva música. La finca va pertànyer a l'advocat i notari Neissen, que vivia amb la seva germana soltera. Més tard la finca va ser comprada per la família Zanders, la qual tenia una important fàbrica de paper. Allà també va aprendre a parlar anglès i francès. En els anys posteriors Maria Zanders li va proporcionar, com amiga i protectora, un lloc adequat per al seu treball a la Vila Zanders.<ref>{{Ref-llibre|cognom = Eßer|nom = Albert|títol = Bergisch Gladbacher Stadtgeschichte|url = |edició = |llengua =alemany|data = 2006|editorial = Stadtarchiv Bergisch Gladbach|lloc = |pàgines = 298|isbn = 3-9804448-6-4}}</ref>
 
Als 11 anys ja va escriure algunes obres més importants amb les que es va fer conèixer entre el públic. Una d'elles, el Septet en Mib major, que porta lesels primeresprimers senyals d'identitat del que serà el seu estil futur. Al març de 1852 la seva primera simfonia en fa menor va ser interpretada per la Societat Filarmònica de Colònia. Per aquelles dates també es publicava al Rheinische Musikzeitung un article sobre ell, on el comparaven amb Mozart i Mendelssohn.
 
El mateix any va compondre un quartet de corda amb el que va guanyar una beca de quatre anys de la Fundació Mozart de [[Frankfurt del Main|Frankfurt]]. Aquesta beca li va permetre estudiar composició amb [[Ferdinand Hiller]] i piano amb [[Carl Reinecke]] i Ferdinand Breunung a Colònia. Hiller li va dedicar una atenció més especial a la feina de Bruch que a la dels seus altres alumnes. En els seus diaris s'esmenten fragments inèdits de les primeres obres i de les composicions publicades de Bruch. Va estar també molt involucrat en la impressió de l'Op.1 del seu alumne.