Dret de presentació: diferència entre les revisions

De forma molt més intensa, el [[patronat reial]] indià atorgava a la Corona Espanyola el poder de controlar els nomenaments, no només dels bisbes, sinó de tots els càrrecs o [[dignidats eclesiàstiques]] ([[rector]]s, [[canonge]]s, etc.) Es presentaven ternes elaborades pel [[Reial i Suprem Consell d'Índies]] quan quedava vacant un càrrec en el [[Nou Món]], en el cas dels bisbes; o bé els representants del rei a Amèrica (habitualment els [[virrei]]s) presentaven els candidats al bisbe perquè aquest procedeixi al nomenament, en el cas dels rectors o dels membres del [[cabildo catedralici]] de cada [[diòcesi]]. De manera tal, que la carrera de tots els eclesiàstics indians va quedar, en gran mesura, en mans de la Corona.

 

 

El patronat va continuar vigent a Espanya malgrat la [[Revolució Liberal]], i es va garantir pel [[Concordat de 1851]]. El papat, davant la política anticlerical de la [[Qüestió religiosa en la Constitució de 1931|Segona República]], el va donar per derogat; però després de la [[Guerra Civil Espanyola|Guerra Civil]] va tornar a reconèixer el dret de presentació de bisbes al seu vencedor [[Francisco Franco]], malgrat no ser rei sinó ''Cap de l'Estat''. El seu règim va ser, en els primers decennis (el denominat ''[[nacionalcatolicisme]]''), fortament recolzat per l'Església Catòlica, que ho considerava un salvador providencial de la [[persecució religiosa durant la Guerra Civil Espanyola]], i a aquesta, una nova [[Croada]]. A partir del [[Concili Vaticà II]] es va produir un evident distanciament entre l'Església i el règim de Franco, que va arribar a amenaçar amb l'expulsió a un bisbe ([[Antonio Añoveros Ataún]]).

Des de 1975, el titular del dret va passar a ser, ja com a rei, [[Joan Carles I]]; però no va arribar a utilitzar-ho. La [[Constitució Espanyola de 1978]] considera a l'estat com [[estat laic|aconfessional]] i el nou [[Concordat]], o acords de 1979, ja no recull aquesta prerrogativa.

 

 

== Bibliografia ==

* Bravo Lira, Bernardino (1993) ''Historia de las instituciones políticas en Chile e Hispanoamérica''. Segunda Edición; Editorial Andrés Bello, Santiago de Chile ISBN 956-13-1086-4

 

 

[[Categoria:Dret canònic]]

[[Categoria:Catolicisme]]