Herut: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat |
m Canvis menors, neteja, replaced: es va convertir en → va esdevenir (2), en l'any → l'any AWB |
||
Línia 14:
publicació = |
website = [http://www.herut.org.il/english/index.html www.herut.org.il/english/] |}}
'''Herut''' ([[hebreu]]: חרות, en [[català]]: ''Llibertat'') fou un [[partit polític]] d'[[Israel]] originat en el [[sionisme revisionista]] i d'ideologia dretana, antecedent de l'actual [[Likkud]], amb el qual es va fussionar
== Formació i retrocés ==
Línia 23:
La qüestió principal en l'agenda d'Herut era expandir les fronteres, i el partit es van oposar vigorosament als acords d'alto el foc amb els Estats àrabs. Herut es perfilava a si mateix en negar-se a reconèixer la legitimitat del Regne de [[Jordània]] i sovint utilitza el lema "Als marges del riu Jordà", en afirmar el dret d'Israel a tota [[Judea]] i [[Samaria]]. En l'àmbit econòmic, Begin inicialment es va encarregar de no mostrar-se anti-socialista, posant l'accent en la seva oposició als [[monopoli]]s i [[trust]]s, exigint també que "totes les obres d'utilitat pública i les indústries bàsiques han de ser nacionalitzades". La plataforma electoral va representar un canvi a la dreta en l'aspecte socioeconòmic.<ref name=heller /> Herut era un partit de dreta des del principi, amb tendència a simpatitzar amb els de baix i "a servir com un imant per als inadaptats de la societat".<ref name=yablonka>Hannah Torok Yablonka: “The Commander of the ‘Yizkor’ Order; Herut, Holocaust and Survivors”, in Selwyn Ilan Troen and Noah Lucas: [http://books.google.cat/books?id=1Z73ADzNJAMC&pg=PA212&dq=herut+israel+date:1995-2009&lr=&num=50&as_brr=0&as_pt=ALLTYPES&hl=sv#PPA109,M1 ''Israel: The First Decade of Independence''] p. 220. SUNY Press, 1995 ISBN 9780791422595</ref>
Les expectatives augmentaren quan s'aproximaven les [[eleccions legislatives d'Israel de 1949|primeres eleccions d'Israel]]. Herut esperava guanyar el poder quan se'ls donés una oportunitat en eleccions públiques. Tenien crèdit per haver expulsat els britànics d'Israel i van pensar que el públic els recompensaria per això. Com a moviment jove que reflecteix l'esperit de la nació, creien que la seva imatge seria més atractiva que la del vell establishment. En guanyar 25 escons, esperaven esdevenir el segon partit més gran i líder de l'oposició, amb potencial per a obtenir beneficis futurs de poder del govern. Aquesta anàlisi va ser compartit per altres partits.<ref name=weitz>Yechiam Weitz: "The Road to the 'Upheaval': A Capsule History of the Herut Movement, 1948-1977", a ''Israel Studies,'' Tardor 2005, Vol. 10, No. 3.</ref>
Les eleccions, però,
== Ostracisme ==
Línia 42:
Els anys següents van portar més dissorts. A les eleccions municipals de 1950, el Herut va perdre votants per al centrista [[Sionistes Generals]], que també va atreure als votants desil·lusionats de [[Mapai]] i es van establir com un dur rival d'Herut. En la segona convenció nacional, Begin va ser obertament qüestionat pels elements més radicals que volien un lideratge més dinàmic i van pensar que s'havia adaptat al sistema. En la convenció, la proposta de començar a enviar als nens a l'estranger per raons de seguretat, encara que hi havia precedents d'aquesta mesura, va fer sonar derrotista i va ser rebutjada per unanimitat. Es considera que havia malmès la imatge del partit. El març de 1951 el partit va perdre dos escons quan [[Ari Jabotinsky]] i [[Hillel Kook]] abandonaren el partit per seure com diputats independents. Referint-se als compromisos per escrit, Herut intentar revocar la seva pertinença a la Knesset, però el tema encara no estava establert a les eleccions celebrades tres mesos després.<ref name=weitz />
En aquest moment, el partit estava en una crisi profunda. Els crítics de la direcció del partit van assenyalar que el partit havia canviat el seu rostre de manera irrecognoscible i havia perdut la seva condició de partit radical d'avantguarda. Els candidats no compromesos havien estat retirades de la llista del partit a les pròximes eleccions, les qüestions econòmiques tenia gran influència en la propaganda i [[Mappay]] havia captat part de l'agenda de Herut en declarar [[Jerusalem]] capital d'Israel.<ref name=weitz />
Les [[eleccions legislatives d'Israel de 1951|eleccions de 1951]] van ser un desastre per Herut, ja que el seu suport va ser reduït gairebé a la meitat, a només vuit escons. [[Davar]] mostra una impressió general que el país ha d'estar preparat per "esperar la seva liquidació total en els pròxims anys: com a partit, com a gent."<ref>“What Has Changed? Devar ha-Yom,” ''Davar,'' Aug. 2, 1951. Esmenat a Weitz 2005.</ref> Begin va assumir les conseqüències i va dimitir (un moviment que havia considerat abans de les eleccions, davant la crítica interna). Va ser reemplaçat per [[Aryeh Ben-Eliezer]], el lideratge del qual va ser tallat de soca-rel, ja que va patir d'un infart a finals de 1951. El partit sense líder designà [[Yaacov Rubin]] ( "Odem") com a nou líder. Ell no era un membre del Knesset, i era lluny de la direcció del partit.
Línia 69:
== Participació en el Govern ==
Quan va esclatar la [[Guerra dels Sis Dies]] Begin va entrar en el govern, juntament amb [[Yosef Sapir]] del [[Partit Liberal (Israel)|Partit Liberal]] com a ministres sense cartera. El govern d'unitat nacional va ser una idea del mateix Begin. Això va tenir un efecte radical en la seva imatge. Els crítics estan d'acord que fou un important punt d'inflexió a la carrera de Herut al poder, ja que li va atorgar la legitimitat que els havia estat negada fins aleshores.
El govern d'unitat nacional va ser més que una solució d'emergència en un moment de perill existencial, sinó que reflecteix una relaxació de la tensió ideològica que va permetre al govern sobreviure a l'emergència.<ref>
El resultat de la guerra va enfortir Herut. El principi de la indivisibilitat de la terra semblava arcaic i amb poca importància pràctica, però ara va sortir de la franja de consciència en l'essència del pensament nacional. Begin ho va veure com la seva primera missió en el govern per assegurar els fruits de la victòria mitjançant la prevenció de retirada territorial i la promoció dels assentaments.
Línia 79:
El setembre de 1973 [[Gahal]] es va fusionar amb el [[Centre Lliure]], la Llista Nacional i l'extraparlamentari Moviment pel Gran Israel per crear el [[Likud]], de nou amb totes les partits que conserven la seva independència dins la Unió. Within Likud, Herut continued to be the dominant party. Dins del Likud, Herut va seguir sent el partit dominant. A les [[eleccions legislatives d'Israel de 1973|eleccions de 1973]] el Likud va aprofitar les errades del govern en la [[Guerra del Iom Kippur]] i va obtenir un total de 39 escons.
En els anys següents, el [[Likud]] va criticar durament els acords amb els governs d'[[Egipte]] i [[Síria]]. S'organitzaren manifestacions agitades en col·laboració amb [[Gush Emunim]], el que significa una aliança política important. A les [[eleccions legislatives d'Israel de 1977|eleccions de 1977]] va sortir vèncer Likud amb 43 escons, la primera vegada que la dreta guanyava les eleccions. Begin
El partit finalment va ser dissolt
== Resultats electorals d'Herut ==
{| class="wikitable" border="1"
! Eleccions ||[[eleccions legislatives d'Israel de 1949|1949]] ||[[eleccions legislatives d'Israel de 1951|1951]] ||[[eleccions legislatives d'Israel de 1955|1955]] ||[[eleccions legislatives d'Israel de 1959|1959]] ||[[eleccions legislatives d'Israel de 1961|1961]]
|-
! percentatge||11.5%||6.6%||12.5%||13.5%||13,8%
Línia 96:
{{referències}}
== Enllaços externs ==
* [http://www.knesset.gov.il/faction/eng/FactionPage_eng.asp?PG=78 Història del partit] web del Knesset {{en}}
{{Autoritat}}
| |||