Patró d'interferència conoscòpica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
...de moment finalitzat
m bot: - una dels quals + una de les quals
Línia 16:
[[File:Uniaxial interference figures.jpg|thumb|center|upright=2.5|<center>Esbossos de figures d'interferència uniaxial, vistos al llarg de l'eix òptic de cada mineral. Els colors de [[birefringència]] aproximats que poden ser vistos si es tractés d'un mineral amb segon ordre de màxima birefringència. El patró fosc ''«[[Creu de Malta]]»'' és característic dels minerals uniaxials. També es mostren els esquemes de la forma d'una secció transversal a través de la indicatriu òptica del mineral (l'enregistrament del seu índex de refracció en 3D) que es veu en cada posició. La direcció allargada es pot distingir mitjançant l'addició d'una làmina de tinta sensible al microscopi, deixant que l'usuari discrimini entre els minerals «uniaxials negatius» (dreta) i «uniaxials positius» (esquerra)</center>]]
 
La figura d'eix òptic d'un mineral biaxial és més complexa. Són visibles una o dues corbes isògires (de vegades anomenades «escombretes»), una delsde les quals tindrà el seu punt de màxima curvatura perfectament centrada (la figura inferior mostra un exemple amb un sol isògir visible). Si dos isògirs són visibles, són col·locats esquena amb esquena.
 
La rotació de la mostra farà que els isògirs es moguin i canviïn de forma sorprenent; passen sense problemes cap a una posició on les corbes isògires estan molt separades en el seu punt més proper. Després, gradualment, esdevenen més fortament corbades / quadrades en els seus punts mitjans a mesura que s'aproximen entre si (una segona isògira apareix des de fora del camp de visió si estava abans no era visible), i es fusionen per a formar un patró de «creu de malta» molt semblant a la d'un mineral uniaxial. Si es continua girant la mostra, els isògirs es separen de nou (però en els quadrants oposats a on estaven prèviament) per a reunir-se de nou a continuació. Si es segueix girant, es tornen a separar en els seus quadrants originals, i així successivament. Els isògirs es toquen entre si quatre vegades en una revolució de 360 ​​graus, amb cada temps corresponent a una de les posicions d'[[Extinció (mineralogia)|extinció]] observats amb la llum polaritzada normal.