Publi Corneli Escipió Nasica Serapió: diferència entre les revisions

Fou un destacat partidari de l’aristocràcia, repetidament esmentat per [[Ciceró]] com a líder del [[Senat romà|Senat]], i uns dels principals instigadors de la mort de [[Tiberi Semproni Grac]]. És esmentat per primera vegada el [[149  aC]] quan, juntament amb [[Gneu Corneli Escipió Hispal (pretor)|Gneu Corneli Escipió Hispal]], fou enviat a [[Cartago]] a demanar la rendició, cosa que no van obtenir.

Va ser candidat a [[Edil romà|edil]], però no fou elegit. El [[138  aC]] fou [[Cònsol romà|cònsol]] juntament amb [[Dècim Juni Brut]] i, a causa de la severitat amb què els dos cònsols van dirigir el reclutament de tropes, foren encausats i empresonats pel [[tribú de la plebs]] [[Gai Curiaci]]; fou aquest darrer qui va donar a Escipió el malnom de ''Serapio'' per la seva similitud amb les persones que sacrificaven animals, i que, més tard, va esdevenir un cognom distingit.

El [[134  aC]], quan les tribus es van reunir per reelegir Grac com a tribú per a l’any [[133  aC]], Nasica va cridar els cònsols a salvar la [[República Romana|República]], però aquests no van voler recórrer a la violència; llavors va proclamar "si els cònsols es retiren, els que vulguin obeir les lleis que em segueixin", i amb un grup de gent es va dirigir al temple de [[Fides]], on era el Senat, en un moviment que va culminar amb l’assassinat de [[Tiberi Semproni Grac|Tiberi Grac]] mentre intentava fugir.

[[Categoria:Cònsols romans de la dècada del 130  aC]]