Emirat d'Adrar: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m la crisi |
m bot: - l'habilitat de iniciar les + l'habilitat d'iniciar les |
||
Línia 91:
Les dificultats militars van permetre al coronel [[Henri Gouraud]], responsable del territori, d'obtenir el consentiment del govern francès per muntar una expedició a l'Adrar amb més de mil homes i artilleria. La columna va trobar poca oposició i va entrar a Atar el gener del 1909, on foren saludats per la ''jemaa'' de la tribu local, els Smasid que fins aleshores pagaven un tribut anual a l'emir. Les tribus Idawaeli i Laqlal del [[Chingueti]] ja havien anunciat el 1907 que no combatrien als francesos i els comerciants de [[Tekna]] estaven en contacte amb Gouraud. En algunes tribus les divergències es manifestaven entre els llinatges i fins i tot entre les famílies i per exemple el cap de la fracció Awlad Silla dels Awlad Qaylan, Mohammed Ould Bubut, va marxar amb els seus camells en desacord amb la tribu, i va estar al costat de l'emir fins a finals del 1909, però el seu fill Mahmud es va passar amb els seus ramats de cabres als francesos el març de 1909. França, obligada militarment a recolzar-se amb les posicions militars fixes de l'Adrar, l'administració colonial va arruïnar la cria de camells al país modificant l'equilibri econòmic (i polític).
Però van arribar reforços als defensors del país i van poder fer front als francesos durant quasi tot l'any 1909. Chingueti fou saquejada pels resistents a començaments del 1909, i les cases dels comerciants considerats agents d'informació de l'enemic, foren cremades. [[Chingueti]] i [[Wadan]] foren ocupades el juliol i l'agost respectivament pels francesos. Els darrers resistents foren dispersats després de la batalla de Turih, al nord de l'Adrar. L'emir i centenars de guerres es van refugiar al [[Hodh]] (Hawd), al Tagant i a les fronteres de l'Adrar. Una competició es va iniciar a primers de 1909 entre tres famílies, els Naqmusa, els Ahel Dik i els Ahel Mhaymed per obtenir investidures dels francesos i alterar les posicions assolides. Sidi Hurma al Hyteyra va tenir l'habilitat
L'Adrar fou inclòs en el territori del [[Protectorat de Mauritània]]. El projecte d'organització administrativa de Gouraud (octubre de 1909), reprès i desenvolupat en les instruccions del seu successor Patey (gener de 1910), establia un sistema de protectorat i limitava l'establiment de posicions militars permanents havent de recolzar-se en les estructures en vigor incloent la funció emiral; els guerrers maures serien emprats per combatre la dissidència. Encara que l'esclavatge fou abolit es va impedir als esclaus abandonar als seus amos per no arruïnar a les tribus que basaven la seva economia en el treball d'aquests a més de la seva pròpia dedicació a la ramaderia. Fins i tot si les esclaves es casaven amb senegalesos en servei a l'Adrar no podien abandonar als seus amos.
| |||