Reinald de Châtillon: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - crueltat, doncs sovint + crueltat, perquè sovint |
m bot: - i, de ser + i, en cas de ser |
||
Línia 21:
Van incendiar les embarcacions a al-Hawra i Yambo, els ports de [[Medina]], i van penetrar fins a ar-Raghib, un dels ports de la mateixa [[Meca]]. Tot seguit van enfonsar un vaixell de pelegrins que anava a [[Jiddah|Jedda.]]
Tot el món musulmà va ser presa de l'horror. Fins i tot els prínceps d'[[Alep]] i [[Mossul]], que havien sol·licitat ajuda franca, estaven avergonyits de tenir aliats que feien semblants ultratges a la fe. El germà de Saladí, Malik [[al-Adil]], governador d'Egipte va prendre mesures. Va enviar a l'almirall egipci Husan ed-Din Lulu amb una flota tripulada per mariners marroquins en persecució dels francs. Lulu va córrer primer al castell de Graye i va reconquerir Aila, d'on Reinaldo s'havia retirat, i després es va enfrontar amb la flota corsària en aigües del-Hawra, destruint-la i fent presoners a gairebé tots els homes que hi havia a bord. Alguns d'ells van ser enviats a la Meca, per ser cerimoniosament executats en el lloc del sacrifici, a [[Mina (La Meca)|Mina]], durant la propera peregrinació. Els presoners restants els van portar al Caire, on tots van ser decapitats. Saladí va jurar solemnement que Reinald no seria perdonat mai per l'ultratge comès i, en cas de ser necessari, el mataria amb les seves pròpies mans.
Aquest mateix any, el sultà va atacar Kerak mentre s'estava celebrant al castell el matrimoni del fillastre de Reinald, Hunfred IV de Toron, amb Isabel de Jerusalem. El setge va ser aixecat gràcies a la intervenció de [[Ramon III de Trípoli]], i Reinald va poder tornar a estar tranquil fins a [[1186]].
| |||