Sindicat Democràtic d'Estudiants de la Universitat de Barcelona: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
accents
m bot: - dubte, de no haver estat + dubte, si no hagués estat
Línia 26:
Segons alguns indicis, la policia ja hauria descobert, per alguna més que probable delació, el dia, el lloc i l'hora on s'haurien de trobar els delegats de les Facultats per aquesta tercera reunió. Efectivament, no es va errar. La policia va aparèixer al carrer Gravina de Barcelona, tancant amb els seus vehicles el carrer pels dos extrems, per tal d'enxampar-los a tots. L'astúcia, però, de l'encarregat d'acollir aquesta tercera reunió, va burlar la policia amb una estratègia que no podien esperar, i quan aquesta va arribar, al lloc ja no hi havia ningú. De fet, ja no hi havia arribat ningú: els membres delegats de les Facultats, en aquell moment, ja estaven reunits al Convent dels Caputxins de l'Ajuda (per cert, molt a prop de la caserna de la policia política de la Via Layetana, on s'havien torturat tants catalans). Allí, gràcies a la ràpida, i lucida reacció del pare Lleó, de Villalba dels Arcs - que havia estat General de l'Ordre fins feia poc, es va posar en marxa tot el maquinari estratègic: els pares caputxins, totalment implicats, van preparar la fugida pels terrats, no fos cas que la policia hagués descobert finalment l'engany (estaven a la vora). Va ser en aquest lloc, que la comunitat es va oferir per acollir l'assemblea constituent del Sindicat Democràtic d'Estudians. Tanmateix, allí, al Convent de l'Ajuda, es va decidir organitzar l'Assemblea Constituent, al Convent de Sarrià, degut a la seva capacitat, per tal d'acollir dignament l'acte del dia 9 de març. A Sarrià, finalment, sí que hi van saber arribar els grisos; una convocatòria tan ampla i tan massiva, no deixava cap possibilitat a la clandestinitat. Amb tot, l'objectiu social i polític, ja s'havia aconseguit amb escreig.
 
Sens dubte, desi no haverhagués estat pel ferm compromís amb la llibertat i la democràcia dels estudiants, l'èxit de les eleccions lliures, no hauria arribat a la Caputxinada. Pel camí, s'havien bastit un teixit d'accions decisives, per tal de suplantar per la via dels fets consumats, les tasques d'un S.E.U. acabat, i en mans de mandrosos ineptes, i corruptes. Aquella joventut, havia posat l'estora vermella als peus de l'anomenada flor i nata de la intel·lectualitat catalana. S'havia clavat una fita molt important que obria el camí a la recuperació social i política de Catalunya. Recordo que el Dr. José M. Valverde, professor d'Estètica, ens exortava, vehement, a intentar l'enderrocament del règim franquista: "si no ho aconseguim ara, tardarem deu anys més a aconseguir-ho".
 
Així va ser, la societat, en el seu conjunt, no estava preparada, i hom va perdre una ocasió memorable per tal de canviar el curs de la nostra història. No estaria de més, que aquests esdeveniments, ja passats, servíssin per a reflexionar sobre el present històric de Catalunya: polític, social, i religiós.