Pozole: diferència entre les revisions

La recepta del pozole prové d'èpoques prehispàniques, per la qual cosa la seva recepta actual és una mescla d'ingredients mexicans, europeus i asiàtics. Alguns antropòlegs assenyalen que en el Mèxic prehispànic, després dels sacrificis rituals en els quals s'oferien els cors de la víctima a les deïtats, la resta del cos es coïa amb blat de moro i era repartit entre tots els participants en una espècie d'acte de comunió o solament entre determinats sacerdots. "Ocorria com en les actuals corregudes de toros, on tot segueix un ritual, però una vegada que mor, l'animal és carn", indica Miguel Botella, director del Laboratori d'Antropologia Física de la [[Universitat de Granada]].<ref name="CRONICA2013">{{ref-web| url= http://www.cronica.com.mx/nota.php?id_nota=317065|títol=Los mexicanos prehispánicos comían pozole con carne humana|data= 11 de febrer de 2013| editor=Crónica}}</ref> En la recerca s'han recaptat receptes de cuina de carn humana que van recollir els frares espanyols durant la seva labor evangelitzadora després de la conquesta, que assenyalen que mai es prenia rostida i que era habitual afegir-la al pozole. Segons el testimoniatge d'un d'aquests frares, la carn humana «sabia com la del porc», per aquest motiu, després de ser prohibit el seu consum durant la cristianització dels indígenes, forafos substituïda pel porc.<ref>[http://dialnet.unirioja.es/servlet/articulo?codigo=2929674 Recuperando significados, el sentido ritual del pozole en la sociedad azteca]</ref><ref>[http://www.zocalo.com.mx/seccion/articulo/la-sangrienta-historia-del-pozole-1409784353 La sangrienta historia del pozole]</ref>