Cirenaica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Robot treu enllaç igual al text enllaçat
m Canvis menors, neteja, replaced: segle V → {{segle|V}} AWB
Línia 1:
[[Fitxer:Ottoman Provinces Of Present day Libyapng.png|vora|rightdreta|250px|Províncies otomanes de la Líbia actual]]
 
'''Cirenaica''' (en [[àrab]] '''برقة''', ''Barqa'') és una regió de [[Líbia]] que comprèn les províncies de [[Bengasi]], [[Darna]] i [[Al Bayda' (Líbia)|Al-Bayda]]. El seu nom deriva de la ciutat grega de [[Cirene]].
 
El [[1959]] s'hi va descobrir [[petroli]], que ha esdevingut la seva principal riquesa econòmica (jaciments de Bir Zaltan i Wala entre d'altres). Les principals ciutats són Bengasi, Tubruq o [[Tobruk]], Marsa, Al-Burayqa (terminal de l'oleoducte), Darna i [[Agedabia|Agedàbia]].
 
 
== Història ==
 
Inicialment, ''Cirenaica'' fou el nom del territori que fou sotmès a Cirene en el temps del seu apogeu, i que anava des [[Arae Philaenortum|d'Arae Philaenortum]] de Tripolitana, al peu del [[gran Sirtes]], on feia frontera amb [[Cartago]] (a l'oest) i amb [[Egipte]] (a l'est), tenint la costa al nord, i el desert (amb límits indeterminats, però que arribaven fins a l'oasi de [[Fezzan]], antiga Fazània) al sud. El límit amb Egipte s'ha fixat a Quersonès Magne (Ras al-Tin) o bé a Catabathmus Major (Marsa Sollom o Akabet al-Kebira), on encara és l'actual frontera, segons si Marmàrica es considerava part de Cirenaica o no.
 
=== Cirene grega ===
 
El país era poblat per tribus líbies (berbers) i els autors clàssics esmenten els ausquisais (''Auschisae'') a l'oest, els asbistais (''Asbystae'') al centre, i els [[Giligammes]] (''Giligammae'') a l'est. En temps d'[[Heròdot]], aquest pobles ja havien estat expulsats cap a l'interior pels colons grecs. El primer establiment grec fou fet per Batos (''Battus'' en llatí), procedent de l'illa de Thera, que després de fundar una colònia en una illeta de la costa oriental de Cirenaica (de nom Platea) va fundar Cirene més a l'interior ([[631 aC]]), i va fundar la dinastia dels [[Batiades]], que va tenir vuit reis. Va fundar les colònies de Teucheira (grec: ''Teukeira''), Hespèrides i després la [[ciutat de Barca]], que juntament amb la mateixa Cirene i el seu port Apol·lònia, va formar l'original [[Pentàpolis Líbia]]. La dominació [[Dinastia Aquemènida|persa]] sota [[Cambises II de Pèrsia]] (rei de Pèrsia del [[530 aC]] al [[522 aC]]), i la virtual independència de Barca va afeblir Cirene i, finalment, la monarquia fou enderrocada i es va proclamar la república a la meitat del {{segle |V}} aC.
 
:''Vegeu l'article: [[Cirene]]
Linha 20 ⟶ 19:
Quan [[Alexandre el gran|Alexandre el Gran]] va envair Egipte, Cirene es va aliar amb Macedònia i, a la seva mort, va passar a ser una dependència d'Egipte, dominat per Ptolemeu Sòter el [[321 aC]].
 
Els ptolomeus o làgides van fundar noves ciutats o van canviar el nom d'altres i la regió va gaudir d'una certa prosperitat, i es va establir durant el seu regnat un nombre considerable de jueus. Hespèrides fou rebatejada [[Berenice (ciutat)|''Berenice'']]; Teucheira va passar a dir-se [[Arsinoe (Cirenaica)|''Arsinoe'']]; Barca fou eclipsada pel seu port, convertit en ciutat sota el nom de ''Ptolemaïs'' ([[Ptolemaida]]), i Cirene també va començar a decaure en favor del seu port [[Apol·lònia de Cirenaica|Apol·lònia]]. La regió va perdre el nom de ''Cirenaica'' i es va passar a dir ''Pentàpolis'' o ''Pentàpolis Líbia'' i les cinc ciutats en foren Cirene, Apol·lònia, Ptolemaida, Arsinoe i Berenice.
 
El darrer rei egipci, Apió, que era fill bastard de Ptolemeu Fiscó, va obtenir el Regne de Cirenaica el [[117 aC]] a la mort del seu pare. Va deixar el regne a Roma pel seu testament, quan va morir l'any [[95 aC]].
Linha 33 ⟶ 32:
 
=== Domini àrab ===
 
 
=== Domini otomà ===
 
 
=== Els sanusiyya i l'[[emirat de Cirenaica]] ===