Tanit: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Correction |
m Canvis menors, neteja, replaced: segle V → {{segle|V}} AWB |
||
Línia 4:
Tanit també és anomenada '''''Thanit''''' o '''''Tinnit'''''. El seu sobrenom és "cara de Baal". També és la governadora celestial. Com a senyora de la fertilitat, rebia el nom de ''Nutrix'' (= dida). Els seus símbols són la [[magrana]], la [[figa]], l'[[Espiga (inflorescència)|espiga]], i el [[Colom (ocell)|colom]] com a símbol animal. El seu símbol més destacable és el [[signe de Tanit]]: un triangle travessat per dalt per una barra horitzontal i coronat per una rodona. Sembla que, com a dea celestial, també tenia transcendència lunar. A la mare pàtria de [[Fenícia]], emperò, no s'hi ha demostrat la presència del nom ''Tanit''.
Originalment, era una dea menor i, al segle [[segle V aC|V aC]], el déu [[Melcart]] i la dea [[Astarte]] van substituir Tanit i el marit Baal-Hammon com a principals déus dels cartaginesos. Tanit va ofrenar alguns dels seus fills [[immolació|immolant-los]] al foc (vegeu [[Moloc]]).
== Culte ==
Es va venerar Tanit a l'àrea d'influència púnica de l'oest del Mediterrani, des de [[Illa de Malta|Malta]] fins a [[Cadis]], durant l'època hel·lenística. Del {{segle
El santuari excavat a [[Sarepta]], al sud de Fenícia, revela una inscripció que la identifica per primera vegada a la seva terra original i la relaciona segurament amb la dea fenícia [[Astarte]] (Ishtar).<ref>James B. Pritchard, ''Recovering Sarepta, a Phoenician City'' (Princeton: Princeton University Press) 1978.; vegeu [[Sarepta]]. La inscripció diu {{mida|85%|TNT TTRT}}, i es pot identificar Tanit com a epítet d'Astarte a Sarepta, per tal com l'element TNT no apareix als [[nom teòfor|noms teofòrs]] en contextos púnics (Ahlström 1986, p. 314).</ref>
Línia 19:
Els orígens de Tanit es poden trobar al panteó de la ciutat d'[[Ugarit]], especialment en la dea ugarítica [[Anat (deessa)|Anat]] (Hvidberg-Hansen, 1982), la qual menjava sang i carn. És una prova significativa, tot i que discutida, que es troba tant en restes arqueològiques com en antics textos escrits, i que apunta que el sacrifici d'infants formava part del culte de Tanit i de Baal-Hammon.<ref>Markoe, p. 136</ref>
Les descobertes arqueològiques a [[Cartago]] han confirmat que el sacrifici d'infants formava part del culte a Tanit. Aquest [[ritu]] es va dur a terme fins als temps de l'emperador [[Tiberi]], segons [[Tertul·lià]], escriptor cristià nord-africà.<ref>''The Cambridge Ancient History'' Alan K. Bowman, Edward Champlin, Andrew Lintott 1996 vol.10 p. 614</ref>
==Altres cultes==
Molt després de la caiguda de Cartago, es va venerar encara Tanit al nord d'Àfrica amb el nom [[llatí]] de ''Juno Caelestis'', a causa de la identificació amb la dea romana [[Juno]].<ref>Tate, Karen (2008). ''Sacred Places of Goddess''. CCC Publishing, p. 137. ISBN 1-888729-11-2</ref> També es va identificar amb la dea grega de la caça i la fertilitat, [[Àrtemis]].
Els antics [[berbers|amazics]] del nord d'Àfrica també en van adoptar el culte.<ref>Michael Brett and Elizabeth Fentress ''The Berbers'' (Blackwell, 1997), p.269</ref> En [[egipci|llenguatge egipci]], el seu nom significa ''Terra de Neith''; [[Neith]] és una dea de la guerra. El seu símbol, trobat en moltes inscripcions antigues en pedra, és un [[trapezi]] tancat per una línia horitzontal superior i amb un cercle al capdamunt: el braç horitzontal acaba sovint per dues línies curtes que pugen cap amunt en angle recte o amb ganxos. Més tard, el trapezi és reemplaçat sovint per un [[triangle]] isòsceles. El professor danès de filologia semítica, Hvidberg-Hansen, interpreta el símbol com una dona amb les mans amunt; també apunta que, de vegades, es representa Tanit amb un cap de lleó per mostrar la seva qualitat guerrera.<ref>Joseph Azize, ''The Phoenician solar theology'', p. 177.</ref>
Línia 33:
En la novel·la de [[Gustave Flaubert]] ''[[Salammbô]]'' (1862), el personatge que dóna nom al llibre és una sacerdotessa de Tanit. Mâtho, el protagonista principal, un mercenari libi rebel durant la guerra amb Cartago, penetra al temple de Tanit i en roba el vel.<ref>Laurence M. Porter, ''Gustave Flaubert's "Madame Bovary": A Reference Guide'' (Greenwood, 2002), p. XXXI</ref>
== Vegeu també ==
* [[Poblament fenici de Sa Caleta]].
== Referències ==
{{referències|2}}
| |||