'''Abu-l-Hàssan Alí ibn al-Abbàs ibn Jurayj''' (o '''Jurjis''' o '''Jurjís'''), més conegut com a '''Ibn ar-Rumí''' (en—en [[àrab]] {{lang-ar|'''ابن الرومي'''}})— ([[Bagdad]], [[836]]-[[896]]), fou un [[poeta]] [[Perses|persa]] de mare persa i pare end'ascendència part[[Bizantins|grega grec bizantíbizantina]]. A partir dels 20 anys va viure de la seva [[poesia]] i va conformar un notable ''[[Diwan (literatura)|diwan]]''. Va tenir com a patró al [[Tahírides del Khorasan|tahírida]] [[Ubayd-Al·lah ibn Abd-Al·lah]], al [[visir]] persa [[Ismaïl ibn Bulbul]], i a la família [[nestorianisme|nestoriana]] dels [[Banu Wahd]]. Fou [[xiïta]] de tendència [[mutazilita]]. Va morir de malaltia als 59 anys.<ref>[[Beatrice Gruendler]] (2003). ''Medieval Arabic Praise Poetry: Ibn Al-Rūmī and the Patron's Redemption.'' Routledge. ISBN 0-7007-1490-1.</ref>
