Celestí IV: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: - ...ncia a que al seu escut d'armes apareix un lleó i a que + ...ncia al fet que en el seu escut d'armes apareix un lleó i al fet que
m bot: - l'emperador influís en la mateixa. + l'emperador hi influís.
Línia 20:
El fet principal del pontificat de Celestí IV fou el mateix [[conclave]] que l'escollí papa, ja que va ser el primer de la història. El [[Col·legi Cardenalici]] estava en aquells moments format per dotze cardenals, dels quals només deu eren presents al conclave, ja que els dos restants eren presoners a les mans de l'emperador [[Frederic II, emperador romanogermànic|Frederic II]] que en aquestes dates [[Setge de Roma (1241)|assetjava Roma]]. Aquesta situació provocà una forta divisió entre els cardenals, que impedí que cap candidat no obtingués els dos terços previstos en les resolucions del [[Concili del Laterà III]].
 
Davant d'aquesta situació, després de nou dies de deliberacions sense arribar a un acord, el senador romà [[Mateo Rosso Orsini]] ordenà el tancament, amb pany i clau (en llatí ''cum clavis'') dels deu cardenals al vell palau de Septizonio, situat al Palatí, per tal d'accelerar l'elecció i impedir que l'emperador hi influís en la mateixa. Les dures condicions del tancament, que es va perllongar durant dos mesos, van fer que morissin dos dels cardenals. Finalment el [[25 d'octubre]] s'arribà a l'acord d'elegir papa el cardenal Goffredo Castiglioni, acord que només van votar vuit cardenals. El nou papa no va arribar a ser consagrat, ja que, a causa també a les dures condicions del tancament, morí el [[10 de novembre]] del [[1241]] després d'excomunicar Mateo Rosso Orsini que, no obstant això, era el pare del futur [[papa Nicolau III]].
 
El següent papa no serà escollit fins dos anys més tard, ja que els cardenals, temorosos d'un nou conclave en les mateixes condicions que el recentment viscut, fugiren de Roma i no es reuniren fins al 1243 per escollir [[Innocenci IV]].