Gombrèn: diferència entre les revisions

El '''poble''' de Gombrèn, a la vall del riu Merdàs o canal de Gombrèn, entre els massissos de Mongrony i de Puigbò, dóna nom i centra el municipi. El nom prové de l'antropònim '''Gomesindus''' (d'on deriva també la forma popular de '''Gombreny'''). La variació de Gombrèn a Gombreny és evident influïda pel topònim veí '''Mogrony'''. El lloc és documentat des del [[918]] i el [[942]], quan ja formava una '''apendicio''' o indret de poblament individuat del terme del castell de Mogrony (llatinitzat '''Mucronio'''), on hi havia una sèrie de masos, que aprofitaven les terrasses del riu Merdàs. El [[30 d'abril]] del [[1278]] [[Blanca de Mataplana]] (casada amb [[Galceran III d'Urtx]], senyora del lloc, hi erigí una pobla fortificada que va afranquir de ''questies, toltes'' i ''forces'', de l'obligació de fer obres per al senyor i dels clàssics mals usos; cada nova casa que s'hi fes havia de pagar només el cens anual d'una gallina als senyors de [[Mataplana (llinatge)|Mataplana]] i fer cavalcada amb el senyor. Poc després, el [[1296]], davant el poc augment de la nova població, [[Ramon d'Urtx]] confirmà les franqueses anteriors i les amplià deslliurant els ''[[capmasat|capmasers]]'' de les tragines de [[blat]] a Mataplana (només signen el document sis capmasers). Amb tot, l'increment fou molt lent, ja que la població no passava de 25 famílies el [[1325]]. Les pestes i els despoblaments de mitjan [[segle XIV]] deixaren gairebé sense gent el poble (o famílies el [[1377]]). La recuperació s'inicià al [[segle XVI]]; el [[1686]] tenia, però, només 36 cases habitades, i el [[1782]] sobrepassava les 100 famílies.