Cultiu microbiològic: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m bot: - (p.ex.: + (p. ex.: |
m bot: - (p.ex. + (p. ex. |
||
Línia 24:
[[Fitxer:Oxygen preference.svg|thumb|esquerra|Tipus de proliferació de microbis segons la seva relació amb l'oxigen: <br />'''1.''' [[Organisme aeròbic|Aeròbics]] obligats, <br />'''2.''' [[Anaeròbics]] obligats, <br />'''3.''' Anaeròbics facultatius <br />'''4.''' Microaeròfils <br />'''5.''' Aerotolerants.]]
[[Fitxer:Anaerobic chamber.JPG|thumb|Gerra de cultiu anaeròbic. Aquest és un dels tipus més fàcils d'aconseguir. Les plaques de petri un cop sembrades es disposen dins del pot i s'hi introdueix una [[espelma]] encesa. Tot seguit es tanca hermèticament el pot i la [[flama]] de l'espelma consumeix bona part de l'oxigen.]]
En funció de la fisiologia de l'organisme que es vol fer [[proliferació cel·lular|proliferar]] cada medi ha de dur uns o altres [[nutrient]]s. A més cada microorganisme pot tenir unes determinades toleràncies a la presència d'[[oxigen]] cosa que pot requerir una o altre tipus de cultiu. En general per a organismes que toleren bé la presència d'[[oxigen]] (aeròbics, anaeròbics facultatius i aerotolerants) no s'utilitzen mètodes per evitar la seva exposició a aquest element present a l'atmosfera. Tanmateix els anaeròbics solen requerir el seu cultiu dins de dispositius en que s'exclou la presència d'oxigen. Hi ha per exemple les gerres d'anaeròbics que consumeixen l'oxigen, bé sigui amb una flama o bé introduint un gas inert (generalment nitrogen) que desplaci el gas de l'atmosfera, o bé afegint substàncies que consumeixin l'oxigen (p. ex. [[sulfit]]). Altres mètodes de cultiu per a anaeròbics poden ser el cultiu en [[placa de Petri]] amb cobertura d'[[agarosa|agar]] o el '''cultiu en dilució de tub''' on la mostra és embeguda en agar líquid usualment dins d'un [[tub d'assaig]], un cop es refreda l'agar aquest se solidifica.
Un cop inoculat en un medi de cultiu cal incubar la mostra a una [[temperatura]] adequada per afavorir la multiplicació òptima. La majoria de microorganismes patògens solen requerir temperatures òptimes al voltant de 37 °C (mesòfils), però altres poden requerir temperatures baixes (psicròfils) o altres temperatures elevades (termòfils). Per aconseguir aquestes temperatures constants es fan servir estufes
| |||