Babilònia (ciutat): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
canvis ortogràfics i sintàctics
m bot: - de les rodalies de + de la rodalia de
Línia 13:
En temps d'August, Diodor esmenta que encara romania habitada però una part de la ciutat ja eren camps de cultiu. [[Estrabó]] l'esmenta com a deserta mentre al mateix temps Plini diu que Selèucia tenia sis-cents mil habitants. Tot i així en els següents segles Babilònia va restar poblada per algunes persones, segurament entre ells molts jueus, i una banda de lladres dirigida per Anilaos i Asineos que dominava un parell de fortaleses de la rodalia, no va poder ocupar la ciutat i fou derrotada en intentar-ho.
 
Llucià de Samosata, durant el regnat de [[Marc Aureli]], diu que la ciutat tenia diverses torres i una circumferència notable. Al segle III Eusebi de Cesarea fa esment que el poble de lesla rodaliesrodalia de Babilònia va deixar buida la regió la qual va esdevenir un desert. Sant Ciril d'Alexandria diu el [[412]] que la terra s'havia tornat pantanosa i Teodoret el [[460]] diu que només alguns jueus romanien a la ciutat i que l'[[Eufrates]] havia canviat el seu curs i passava pel bell mig de la ciutat com un canal. Procopi de Gaza al segle VI parla de Babilònia com d'una ciutat destruïda molt de temps abans.
 
Ibn Hawkal el [[917]] esmenta Babel o Babilim com un llogaret i diu que ja no es veuen restes de les seves antigues edificacions. [[Benjamí de Tudela]] hi va ser el segle XII i confirma que no es trobaven rastres de cap edificació monumental i que només escorpins i serps poblaven les ruïnes.